dilluns, 17 de novembre del 2014

7a, Otoñal del Ebro




Ja anem per la 7a.

Aquesta vegada, amb millor climatologia que altres pasades edicions, la baixada en piragua ha estat molt tranquil·la i xaladora.

Tot i el bon temps, la participació ha estat més fruixa que el les últimes edicions. Érem unes 60 persones i la majoria, eren palistes que repetien.
Sortíem del Pas de Barca de Garcia, com ja sol ser habitual, amb uns minuts de retràs i deixàvem transcórrer un bon temps, gaudint de l’Illa del Sobarrech. Ens endarrerim una mica més, per què el pas de l’illa es feia lent per culpa del poc calat en alguns puts. Fins l'extrem que alguns havien de baixar, sortir i arrossegar el caiac uns quants metres per poder continuar navegant. Tots ho feien de bon gust, ja que forma part de l’aventura del dia.
Lo pas per dintre de l’Illa del Galatxo, que sempre formava part del recorregut, aquesta vegada no es va fer, també pel mateix motiu i agreujat per la presència de macròfits amuntegats a la mateixa entrada.
Les veus que anàvem una mica enraderits a l’horari i una mica de gana, feien augmentar la velocitat i arribar a Miravet recuperant el temps perdut.
Lo bon temps, ens permetia dinar amb les taules al ras, a la mateixa Plaça de l’Arenal i a la tarda, com sempre sol passar, la gent hi posava més ganes de palejar i cap a les 17 h. ja teníem totes les piragües a Benifallet.
Resaltar algo una mica extranyat que tot i que el piragüisme a l’Ebre, en general, experimenta un lleuxer augment, aquesta edicio de la “Otoñal”, ha baixat en participació.






dijous, 6 de novembre del 2014

L'ànec de Miravet

Si som respectuosos amb la natura i el medi ambient, aquesta ens premiara.
Lo piragüisme, no només ens porta per paisatges bonics i sorprenents, si no que, també ens porta a contemplar d’aprop especies que normalment no més veiem en fotos, o per televisió.
Un jove ànec, coll verd, va aparèixer aquet estiu al Pas de Barca de Miravet. Ningú sap la seva procedència, però allí esta, donant alegria i fent més bonic i acollidor un punt de referència i de
gran atractiu turístic  a la Ribera d’Ebre.
La gent s’atura i baixa del cotxe, a fer-li fotos, altres li donen menjar. Els nens que passen per allí, están més pendents de l’ànec que de qualsevol altra cosa. És la seva distracció, mentre esperen que la barca arribi.
Quan sortim d’alli, amb les piragües, sempre es presenta entre mig, per veure si li cau alguna cosa. Aixo si!,..no es deixa tocar per ningú. Ja fa bé!
Los barquers de Miravet tenen en ell un agradable company en les hores de solitut, quan els turistes ja han marxat. L’ànec omple de vida aquell lloc en els moments solitaris.

Tant de bò prompte es presenti una adena per poder-lo aparellar i donar més vida i alegría a aquest lloc, tant especial de l’Ebre !!