Practicant piragüisme, a la riada del 2015

Normalment, lo cabal de l'Ebre al seu pas per les nostres terres, oscil·la entre els 120 m3/seg. i els 140 m3/seg. i en aquets últims dies, el tenim als voltants dels 1600 m3/seg.

Una riada d'aquesta magnitud, suposa que el nivell de l'Ebre puja uns tres o quatre metres per damunt del que és habitual, inundant les zones laterals del bosc de rivera i els conreus que estan ala vora del riu, a poca altura.

També notem un augment considerable de la velocitat de l'aigua, sobre tot a les parts centrals de la llera, que és on es concentra l'augment de la corrent.

Quan sortim en la piragua, trobem un riu totalment diferent, més viu, més potent, més indòmit, més salvatge i també més emocionant i una mica més perillós.

Lo paisatge també es veu molt diferent. És veu aigua per tot arreu i pors navegar de forma molt divertida i curiosa per molts indrets on mai podries fer-ho, si no fos per aquestes circumstàncies.

Lo mal que pot comportar per alguns terratinents es també una gran avantatge de noves aventures, per a la gent de la piragua.

Aquí en teniu unes imatges:

Navegant per un camp de pressegers, a Móra la Nova

Navegant, pel bosc de ribera

Per damun d'una catifa de gentilla, en un galatxo.

A l'Embarcador de Benissanet.

Al Pas de barca de Miravet

A Miravet

Al molí vell, de Miravet

A l'Illa de Cataula

A l'antic Pas de Barca de Benifallet.

~ o ~

7a, Otoñal del Ebro

Ja anem per la 7a.

Aquesta vegada, amb millor climatologia que altres pasades edicions, la baixada en piragua ha estat molt tranquil·la i xaladora.

Tot i el bon temps, la participació ha estat més fruixa que el les últimes edicions. Érem unes 60 persones i la majoria, eren palistes que repetien.

Sortíem del Pas de Barca de Garcia, com ja sol ser habitual, amb uns minuts de retràs i deixàvem transcórrer un bon temps, gaudint de l’Illa del Sobarrech. Ens endarrerim una mica més, per què el pas de l’illa es feia lent per culpa del poc calat en alguns puts. Fins l'extrem que alguns havien de baixar, sortir i arrossegar el caiac uns quants metres per poder continuar navegant. Tots ho feien de bon gust, ja que forma part de l’aventura del dia.

Lo pas per dintre de l’Illa del Galatxo, que sempre formava part del recorregut, aquesta vegada no es va fer, també pel mateix motiu i agreujat per la presència de macròfits amuntegats a la mateixa entrada.

Les veus que anàvem una mica enraderits a l’horari i una mica de gana, feien augmentar la velocitat i arribar a Miravet recuperant el temps perdut.

Lo bon temps, ens permetia dinar amb les taules al ras, a la mateixa Plaça de l’Arenal i a la tarda, com sempre sol passar, la gent hi posava més ganes de palejar i cap a les 17 h. ja teníem totes les piragües a Benifallet.

Resaltar algo una mica extranyat que tot i que el piragüisme a l’Ebre, en general, experimenta un lleuxer augment, aquesta edicio de la “Otoñal”, ha baixat en participació.

L'ànec de Miravet

Si som respectuosos amb la natura i el medi ambient, aquesta ens premiara.

Lo piragüisme, no només ens porta per paisatges bonics i sorprenents, si no que, també ens porta a contemplar d’aprop especies que normalment no més veiem en fotos, o per televisió.

Un jove ànec, coll verd, va aparèixer aquet estiu al Pas de Barca de Miravet. Ningú sap la seva procedència, però allí esta, donant alegria i fent més bonic i acollidor un punt de referència i de
gran atractiu turístic  a la Ribera d’Ebre.

La gent s’atura i baixa del cotxe, a fer-li fotos, altres li donen menjar. Els nens que passen per allí, están més pendents de l’ànec que de qualsevol altra cosa. És la seva distracció, mentre esperen que la barca arribi.

Quan sortim d’alli, amb les piragües, sempre es presenta entre mig, per veure si li cau alguna cosa. Aixo si!,..no es deixa tocar per ningú. Ja fa bé!

Los barquers de Miravet tenen en ell un agradable company en les hores de solitut, quan els turistes ja han marxat. L’ànec omple de vida aquell lloc en els moments solitaris.

Tant de bò prompte es presenti una adena per poder-lo aparellar i donar més vida i alegría a aquest lloc, tant especial de l’Ebre !!

4 dies de piragüisme, fins al Delta de l'Ebre

Los "fluvios" o millor dit, los cavallers i dames de l'ordre de la Fluviofelicitat

Un grup d'amics i amigues de Saragossa, persones que transmeten un calor humà fora de lo habitual i enamorats de l'Ebre.

Dediquen quatre dies a navegar lo tram final del riu, des d'Ascó fis a Riumar.

Baixen suaument pel riu i van savorejant cada racó, cada meandre i cada illa. 

Cantant, ballant, contant acudits i recitant poesies,..

Gaudint de l'Ebre, al màxim !!

L'ultim dia arriben a la platja de Riumar, després de banyarse i jugar en una petita illeta, envoltats de gavines i xatracs.

Piragüisme en una nit d'agost

Lo gran coneixement que tenim del tram entre el pas de Barca de Miravet i Benifallet, ens permet baixar en piragua encara que s'ens faci de nit i no hi hagi lluna plena.
L'Ebre com una bassa d'oli, sil.lenci, quietut i pau.
Algun mosquit amb busca de protagonisme i algun rat panat que ens sorpren, trencant la poca claror que li queda al cel.

Miravet, vist desde les aigües de l'Ebre, a la tardor, es tot un espectacle. En la quietut, es sent la gent xarrant a la terraça del bar de l'Amadeo i la televisió una mica pujada de veu. Tot lo demés és calma absoluta.