La primavera arriba a l'Ebre

El bosc de ribera ja comença a despertar,...

Les pluges de l'hivern fan que l'Ebre baixi ple i vigorós.

Amb el canvi de temps i la bonança tota la vegetació surt de la seva letargia hivernal. Los aubes borronen fort, traient carrolls de flors. La canya i el canyís son los més enrederits, encara se ho han de pensar. Mentre, los salces, los xops, les freixes i fins i tot los oms pugnen pes ser els primenrs en canviar el vestit cansats del dur hivern.

Los corb-marins ja no es veuen tant, la majoria ja han marxat. En canvi, els milans sembla que hagin augmentat i s'estan sentint els amos del cel ebrenc aprofitant la davallada de les cua-barrades.

Les piragües, a partir d'ara, tornaran a ser les protagonistes de la navegació de l'Ebre. Després del dur hivern, amb l'arribada de la primavera i el bon temps, tornaran a brotar per tots los cantons del riu.

Compte! Qualsevol diria que és un tauró.

Els oms del canaletes encara estan mig adormits.

Els salces i els aubes desperten abans que el canyís.

Contrastos de colors a la sortida del Barranc d'en Jordi.

Els milans, cada cop venen més prop de les piragues.

A la riuada en piragua

Ja fa un quants dies que l'Ebre baixa generós. Les intenses pluges i les nevades han fet que el nostre riu que normalment baixava amb un cabal d'uns 125 a 150 m3/seg. ara ho fa amb més de 600m3/seg i en alguns dies quasi arribant als 900 m3/seg.

Eràclit de Efeso en el seu cèlebre "Panta rei" deia que mai ens podrem banyar dos cops al mateix riu. Si ho apliquem al piragüisme podrem dir que mai navegarem dos cops pel mateix riu. Ja que lo riu no el fa la llera, si no que el fa l'aigua que porta en cada moment puntual.

Baixar en piragua aquest dies et fa descobrir un Ebre diferent, més brau, més indòmit, més salvatge. Un Ebre potent i vigorós que fa que hagis d'anar més en compte, ja que quan ets a la corrent tot passa més a pressa i qualsevol descuit et pot portar problemes.

Amb la riuada, l'escenari on actuem es fa més gran i lo interessant, és que podem navegar per llocs on normalment no hi ha aigua i per tant on no s'arriba en piragua i ara curiosament són llocs on no més les piragues hi poden accedir.

La gran maniobrabilitat i el poc calat de la embarcació, la fan l'eina ideal per a "explorar" tots los raconets d'aquest Ebre nou que la Mare Natura ens permet gaudir.

Un Ebre indòmit, un Ebre viu!!

Les fotos de baix són de la riuada de 2008, on el cabal de l'Ebre va superar en alguns moments els 2000m3/seg.

Roger, Lluís i l'Eloi a l'Embarcador de Mora la Nova.

Camp de presseguers al costat del Mas de la Coixa.

Arribant a Miravet.

L'aigua quasi pujant a la Plaça de l'Arenal.

Tarongers "amb l'aigua al coll" a l'Illa de Cataula.

~ o ~

La gent de l'Ebre diu NO!! al Cementeri Nuclear

Aquesta vegada la piragua va haber de surtir de l'aigua per transmetre un missatge. Feliç 3010!! posava al casc de la piragua blanca que vaig pasejar ahir pels carrers d'Ascó a la manifestació contra el Cementiri Nuclear.

Intentava representar en un tò burló com deuran anar per l'Ebre els piragüistes de l'any 3010: Amb les màximes proteccións possibles contra la radioctivitat que ens pot portar lo riu procedent del cementeri nuclear d'Ascó: Granota d'una peça, casc, ulleres, mascareta amb filtre, guants, faldó, botes gruixudes i fins i tot un pot d'espray antiradiació per si falla alguna d'aquestes proteccions i ens penetra alguna partícula.

Entrant a la plaça.

.

Arribant davant l'esglesia.

.

Després de la manifestació.

~ o ~

L'Ebre també es vesteix de blanc

Ahir al matí em despertava amb una sorpresa. Benifallet estava nevat i a mesura que miraves Ebre amunt es veien les muntanyes encara més blanques.
Vaig pensar que era una sort no tinguer que marxar lluny per puguer fer piragüisme en un paisatje nevat. Després del dur "entrenament" a - 9 º C. de la Llosa del Caval fa tres setmanes, els -1 º C. de Benifallet eren per riure's del fred.
Feia un ventet suau que accentuava una mica més la senació de fred, però ni m'ho vaig pensar: Al riu!!

L'Ebre pasant per Lligem, vist del Collet de Rei
.

Miravet amb la neu a les teulades
.

La roca del castell de Miravet pintada de blanc
.

Les Aumarques

.

Com més amunt, més neu,..
.

L'obaga de les Llevateres
.

La Roca dels Pejats
.

Lo Pont del Llaguter i el Carmull

~

Piragüisme sota cero

Aquesta vegada lluny del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre. Aquesta vegada al Pirineu, en busca de la neu i el fred,...
El diumenge 13 el mal oratge no ens va deixar disfrutar de la ruta Alcossebre Peñiscola i per aixó aquest dissabte les ganes eren tantes que ni el fred més extrem ens va poder parar.
Així que, abans d'ahir dia 19, es va celebrar la II Trobada Hivernal de la Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Em sembla que mai havia passat tant fred navegant en piragua.
Quan vam arribar a l'Embassament sobre les 9 h. el termòmetre del cotxe ens marcava - 9 º C i com encara no teníem segur si es presentaria algú més i el fred era bastant sever, vam obtar per fer una mica de temps en la cafeteria de la benzinera.
Finalment no més vam ser set, d'una llista de quasi vint que havia arribat a ser.
A les 10 h ens posàvem a l'aigua, tots ben tapats, intentant minimitzar l'efecte del fred que ens penetrava fins als ossos. La par pitjor eren los dids de les mans que de portar-los al descobert per poder treballar i manipular tot millor, perdien el tacte en mig d'un intens dolor.
Fran era qui havia organitzat la quedada i qui ens feia de guia, informant-nos de tots els noms i coses d'interès de la ruta.Si busqueu una descripció millor que la meua de la trobada la trobareu al seu blog:

http://viviendolavidapasar.blogspot.com/2009/12/kayak-extremo-en-la-vall-de-lord.html

Una navegació diferent de la habitual que en alguns aspectes em portava a sensacions que mai havia experimentat.

Navegar damunt la broma que sorgia del pantà per culpa de la diferencia de la temperatura de l'aigua amb l'ambient. La sensació era com navegar per damunt dels núvols. Penetrar a la sortida de l'Aigua de Valls, que baixa del Pedraforca en mig d'una cuirassa de gel que ens impedia navegar.

El cruixit del gel trencant-se baix el casc de la piragua. La impotència de no poder dirigir-te on vols, per que la pala no pot travessar la dura crosta del gel.
Un fred intens que et deixa petrificat però que es supera amb la emoció de les noves sensacions;el moviment obligatori i agraït, la agradable conversa amb els companys piragüistes. El solet generós també va ajudar,...
El calor del grup gaudint tots d'alló que ens agrada tant, fa superar al fred més extrem.

La conclusió de tots és que l'any que ve, s'ha de repetir !!

FOTOS:

Camí de l'Aigua de Valls

Trencant el gel amb la piragua al barranc d'Aigua de Valls

Entrant en el barranc de la Rasa de Torroella.

Sortim direcció a la presa ja de tornada cap a Sant Llorenç (buscant el solet).

Navegant per la Rasa de Vilamala, abans de tornar.