El Descenso Otoñal del Ebro, ja és un clàssic del piragüisme a l'Ebre

Foto cedida per Manukayak.

Al voltant d'uns noranta palistes van participar lo diumenge al matí al III  Descenso Otoñal del Ebro o Descens de Tardor de l'Ebre, que va transcorre entre les poblacions de García i Benifallet.

Teníem un ambient bastant fresquet, com es d'esperar a l'època on ens trobem.

Lo Pas de Barca de Garcia bullia d'activitat. Lo fred feia espavilar a tot hom en preparar-se ràpidament els seus caiacs per posar-se a l'aigua a palejar i entrar una mica en calor.
Gent de molts racons de la península, catalans la majoria,  valencians, madrilenys, aragonesos, andorrans i altres que m'estic deixant. També una considerable participació femenina que ens demostra que les dones estant pujant força en la practica del caiac.
Preníem la sortida passades ja les 10,30 h. Els pastissets i un traguet de vi de la bota, ens feia retrassar una mica.
La primera sorpresa que ens vam trobar va estar la dificultat en entrar per la part de dalt a l'Illa del Sobarrec, on hi havíen un parell d'aubes caiguts que feien més emocionant el pas per entrar al galatxo.

Al arribar a Móra vam fer un descans per poder-nos reagrupar una miqueta i tornar a arrancar tots junts.

Després de passar per l'Illa del Galatxo, poc a poc, el rosari de piragüistes s'anava allargant, de forma que els primers arribaven a Miravet sobre les 13,15 h. mentre que els últims tardarien uns 30 minuts més.

Les ganes de menjar paella ens feien accelerar una mica més al passar pel pas de barca de Miravet. Ens assentàvem a dinar en un local de l'Ajuntament de Miravet que la Mariola ens havia reservat per a poder estar més calentets i gaudir millor petant la xarrada.

Al poc de passar les 3 h. de la tarda, trencant les interessants tertúlies i ja ens aixecàvem de la taula. No podíem encantar-nos molt, si no volíem fer de nit.

Quatre dels navegants abandonaven a Miravet i baixaven a Benifallet per carretera. La resta seguiem avall; uns més ràpid i els altres més lentament.

Jo arribava amb els últims piragüistes y la única canoa que ens acompanyava, quan ja s'enfosquia la tarda,...
Alguns vinguts de molt lluny, portaven pressa en tornar a casa i ja havien marxat o estaven a punt de fer-ho.
L'opinió de la gran majoria és molt satisfactòria. Quasi tots se ho han passat molt bé i tindran moltes ganes de repetir-ho.

Trobareu més informació als següents llocs:

http://viviendolavidapasar.blogspot.com/2010/11/descenso-otonal-del-ebro-un-rio-lleno.htmlhttp:http:
http://www.diariodekayak.es/quedadaebro/q.html

http//manukayak.blogspot.com/2010/11/descenso-otonal-del-ebro-2010.html

http://www.amicsdelkayak.net/

http://www.koe4elements.net/content/iii-descenso-oto%C3%B1al-del-ebro-2010

Garbí-caiac, piragüisme a vela per l'Ebre

L'Ebre és terra de vents, un element de la mare natura que hem de mirar d'aprofitar.

Ja ho feien los nostres avantpassats en la navegació fluvial, los llaguters.
Posaven timó al vent i inflaven lo trau i la gàbia per a que el llagut pugés amb força, empés pel vent.

A mi, ja feia dies que em rondava l'idea de fer lo mateix. Si ells pujaven a vela amb los llaguts, per que no podem fer lo mateix natros en les piragües.

Així que, vaig esperar una tarda de garbinada per posar a prova aquesta vela que surt a les fotos enviada fa uns dies d'Asturies.

 La prova es va fer a la recta de riu que tenim davant mateix de Benifallet. Un lloc on la garbinada (aixi hem anomenat sempre al garbí al nostre poble) bufa de forma considerable.

Al començament va ser desastrós. Vaig haver de sortir del riu varies vegades per amarrar la vela que es girava, enredava i queia contínuament desove-in el meu control.

Però fent bona la dita de "la paciència es la mare de la ciència" poc a poc vaig anar agafant-li el punt i al cap d'unes hores, la cosa ja començava a funcionar.
La piragua anava guanyant a la corrent i poc a poc anava remuntant sense palejar gens.

De fet no més utilitzava la pala com a timó per direccionar el caiac al mig del riu per a que aquest agafés millor el garbí.

Ara, suposo que toca fer bona la dita de "la pràctica fa al mestre" i anar practicant de tant en tant per a que cada vegada la piragua vagi més ràpida pujant pel riu.

Los de la Picossa arriben al Fangar

Aquest diumenge passat, los amics de l'Agrupació Excursionista La Picossa van acabar el seu periple per l'Ebre arribant a l'Ampolla.

Després de començar a Flix i baixar per l'Ebre fen una etapa d'uns dotze a quinze quilòmetres cada any, l'any passat van acabar a la Gola de Mitjorn i aquest any volien fer una etapa plenament marinera.

Amb un solet que no cremava, gens de vent i la mar com una bassa d'oli.

Érem un total de 42 participants, la majoria en piragües individuals. Sortíem de la Platja de la Marquesa de Deltebre passades les 10,30h. i arribàvem a la Platja de l'Arenal de l'Ampolla a pocs minuts després de les 13 h.

L'Eloi i jo ja coneixíem la ruta i teníem les referencies molt clares.

Vam fer una aturada de descans al costat del Far del Fangar, per fer un mosset i que alguns van aprofitar per a prendre el bany.

Al fer tant bona mar, tota la navegació va ser molt tranquil·la i sense cap incident.
Les fotos són gentilesa de Lluís Balcells, lo pare de l'Eloi.

En piragua pel Fangar

Sortida a la Platja de la Marquesa

L'estudi de noves rutes per a fer en piragua ens porta aquesta vegada a la punta del Fangar.

Una ruta de 10 quilòmetres que comença al Restaurant dels Vascos, situat entre la Platja de la Marquesa i la Platja del Fangar i acaba a la Platja de l'Arenal, tocant a l'Ampolla.

Aquesta ruta es pot augmentar en distancia, a gust del consumidor, si entrem a la Badia del Fangar a visitar les muscleres, els vivers de marisc i la entrada de la Bassa de les Olles.

Erem només Simón, l'Eloi i jo. Tots tres amb prou experiència en piragüisme lo que ens deixava gaudir al màxim de les ones i de la tranquil·litat del matí.

Lo far ens serveix de referència

En cas de tombar de la piragua, com tota la costa és platja, no hi ha problema en tornar a pujar al caiac immediatament. Això fa que sigui una ruta ideal per portar gent sense patir l'angoixa de sentir perill en cap moment.

Per orientar-te ho tens molt fàcil. Primer tens la referencia del Far del Fangar, que esta visible durant tot el recorregut.

Després per arribar a la Platja del Arenal, un cop ja has arribat al far i girat una mica la punta, ens orientem enfilant la proa cap a la torre del Mini-transvasament que hi ha prop de L'Ampolla i que es veu clarament destacant a l'horitzó.

La Fluviofelicidad torna a l'Ebre

Un altre cop els cavallers i dames de la Ordre de la Fluviofelicidad hem tornat a l'Ebre per viure un altra setmana d'emocions.

Començàvem lo dilluns 23 a Vinebre i acabavem lo passat dissabte 28 a Riumar.

Amb alguns membres que venien de llocs tant llunyans com Sevilla o Granada disposats a conèixer l'Ebre i a comprovar que aquí tenim un riu que cal conèixer, ple de llocs encantadors i de paisatges sorprenents.

La setmana va transcórrer en mig d'un clima ideal. Amb alguns episodis de forta calor els primer dies que s'anava alleugerint a base de freqüents cabussons a l'aigua.

La primera part del recorregut que comprenia de Vinebre a Benifallet, la van fer solament 12 persones, però a partir de la etapa nocturna de Miravet a Benifallet el nombre de gent va anar augmentant fins passar dels 30 a la última etapa que ens portava de La Cava fins a la platja de Riumar.

Aquesta etapa va ser la millor guinda per acabar una setmana excepcional de piragüisme a l'Ebre.

Lo mestral ens va portar des de la sortida fins al mar fent un descens molt còmode i relaxant. Després, el mateix mestral se'n va encarregar de posar emoció a la etapa quant vam arrivar al mar.
Jugar i saltar sobre les ones del Garxal era tant xalador, que quan ens vam adonar ja eren les 3h. de la tarda.

La paella del dinar es va fer curta de la gana que portàvem. No vam deixar ni tant sols un gra d'arrós entre les crostes del marisc.

Després a l'acabament es va fer la imposició dels colgants de la Ordre als nous membres i la Montse Castellà ens va cantar una preciosa cançó que acaba de treure i que li desitjo molt d'exit: "Te trajo el rio".