Caminada per Cardó

Aquesta vegada hem descansat de les piragües i hem dedicat una bona estona a passejar per la serra de Cardó.

Els nostres acompanyants, tot i que la majoria eren tortosins; quasi ningú coneixia les muntanyes i les valls de Cardó.

El matí va ser esplèndid. Vam arribar amb autocar fins al mateix balneari al voltant de les 10h. Seguidament ens vam posar en marxa per visitar un munt de llocs força interessants i bonics: La Ermita de la Columna, el pi de les quatre branques, la ermita de St. Onofre, la Font de l’Argilagar, la ermita de St. Jeroni, la font de l’Oliver, la creu de Santos, el Portell de Xaquera, la Cassola del diable, els Martells, la ermita de St. Roc, la ermita de St. Josep i finalment la tornada al balneari.

Vam fer varies aturades per descansar i per donar les pertinents explicacions sobre la història i els fets de Cardó. Sentir la màgia d’aquell oasi paradisíac; d’aquella “illa de vegetació exuberant”; sentir la seva Pau. L’aturada més llarga la vam fer al mateix cim de la Creu de Santos, observant un preciós ramat de cabra blanca que pasturava davant nostre.

Vam arribar de volta al balneari a les quatre en punt, tal com havíem previst. Tot i que alguns estaven una mica cansats després de la caminada, tots vam valorar molt positivament la excursió. Segurament que no tardaran en tornar.

Cardó deixa als seus visitants una marca i un record tant agradable i especial ,que la gent,quan l’abandona, sent certa nostàlgia i ganes de tornar per sentir aquella pau i espiritualitat que hi van deixar els carmelites descalços en la seva llarga estada.

Que tal la 3ª Piraguada Ebreambient ?

La bona climatologia va facilitar l'èxit de la piraguada, toi que el cabal elevat del riu feia que haguessim d'augmentar una mica les precaucions a l'hora de navegar.
El principi va ser una mica complicat per als piragüistes que navegaven per pirmera vegada donat que al entrar en corrent i no poder dominar correctament la direcció dels seus caiacs, els feia posar nerviosos i fins i tot en un cas, un noi va anar a l'aigua.
Poc a poc tots els "nous" van anar agafant el fil de les maniobres a l'aigua i van començar a disfrutar de la navegació i a donarse'n compte del entorn tant bonic.
L'elevat cabal dels dies anteriors va fer que apenes es veiguessin deixalles surant per la superficie. Així que ens vam dedicar sobretot a gaudir del viatge, aprendre a navegar i a petar la xarrada.
Vam ser 33 els participants, que finalment al voltantde l'Illa d'Audí vam trobar uns quants envasos i capses, majoritariament de plàstic. Ho vam carregar tot al centre d'una canoa que portavemen i vam tirar avall fins a Tortosa.

Arribàvem sobre les 13,30h, i no més ens esperava el fotògraf de la Fira malaint pel sol, el calor i les ganes d'anar a dinar que tenia.