Caminant pel Pas de Barrufemes i Les Mallades

Podríem obrir un debat per opinar si és més bonic mirar el riu des de dintre, a nivell de l'aigua, assegut sobre una piragua o una canoa, o si és més bonic fer-ho mirant des de les altures, des de el cim de les muntanyes que l'envolten.

Segurament arribaríem a la conclusió que totes dues formes resulten meravelloses per gaudir d'un paisatge magnífic.

Us ho dic per que aquesta vegada hem aparcat la piragua i hem agafat les botes, lo bastó i la motxilla, per mirar a l'Ebre des de les altures.

Hem aprofitat l'oferiment generós del bon amic José Luis Ordovás que ens permet desenterrar lo vell camí de ferradura que comunicava Benifallet i Pinell de Bray, passant per Les Mallades de Miravet.

He de ressaltar, per als que no el coneixeu, que José Luís Ordovás és un aragonés que coneix les muntanyes de l'Ebre millor que la majoria de nosaltres.

Un amant entusiasta dels cims ebrencs que per mig de les precioses imatges captades pel seu objectiu, ens mostra un munt de tresors que va trobant quant fa les seves caminades.

Tot això ens ho ensenya en el seu bloc: "Todo se andará" .

Així ens transmet lo seu amor per la natura i el paisatge. Allí ens contagia l'estimació que cal tenir per aquesta terra que és un autèntic paradís en la qual tenim la sort de viure-hi.

Aquesta vegada us he preparat un petit vídeo en imatges i música de gaita :

Caminada per Cardó

Aquesta vegada hem descansat de les piragües i hem dedicat una bona estona a passejar per la serra de Cardó.

Els nostres acompanyants, tot i que la majoria eren tortosins; quasi ningú coneixia les muntanyes i les valls de Cardó.

El matí va ser esplèndid. Vam arribar amb autocar fins al mateix balneari al voltant de les 10h. Seguidament ens vam posar en marxa per visitar un munt de llocs força interessants i bonics: La Ermita de la Columna, el pi de les quatre branques, la ermita de St. Onofre, la Font de l’Argilagar, la ermita de St. Jeroni, la font de l’Oliver, la creu de Santos, el Portell de Xaquera, la Cassola del diable, els Martells, la ermita de St. Roc, la ermita de St. Josep i finalment la tornada al balneari.

Vam fer varies aturades per descansar i per donar les pertinents explicacions sobre la història i els fets de Cardó. Sentir la màgia d’aquell oasi paradisíac; d’aquella “illa de vegetació exuberant”; sentir la seva Pau. L’aturada més llarga la vam fer al mateix cim de la Creu de Santos, observant un preciós ramat de cabra blanca que pasturava davant nostre.

Vam arribar de volta al balneari a les quatre en punt, tal com havíem previst. Tot i que alguns estaven una mica cansats després de la caminada, tots vam valorar molt positivament la excursió. Segurament que no tardaran en tornar.

Cardó deixa als seus visitants una marca i un record tant agradable i especial ,que la gent,quan l’abandona, sent certa nostàlgia i ganes de tornar per sentir aquella pau i espiritualitat que hi van deixar els carmelites descalços en la seva llarga estada.