El piragüisme no té limits

Diu un proverbi xinés que una persona forta no és la que aguanta el pes de les coses, sinó la que aguanta el pes dels anys.

A l'article anterior eren els joves de Móra. Aquesta vegada també són de Móra pero no tant joves, al menys en edat, los que demostresn que la gent de Móra porta el riu a la sang.

Aquí tenim a la Joana acompanyada d'en Jaume el seu fill qui ens demostra que el piragüisme no té límit d'edat. Que qualsevol persona que i agradi el riu i tingui ganes de passar-se-ho bé i estar una bona estona gaudint de la natura té la solució al seu abast.

Van baixar amb nosaltres de Miravet a Benifallet el passat 16 de maig, i en Jaume, molt amablement, ens ha enviat les fotos per que els incrèduls puguin creure.

La Joana ens ho demostra; el piragüisme a l'Ebre no és només per a gent jove. Encara que en tinguis 80 també pots gaudir de la bellesa del nostre riu, passejant tranquil·lament en piragua, visitant cada racó, escoltant cada so que trenca la calma: el so de l'aigua, del vent, de la natura, dels seus habitants, ... i fins i tot el so del silenci.

El silenci i la pau de l'Ebre,... Gràcies Joana i Jaume !!

Als joves de la Ribera els va el piragüisme!!

Aquesta setmana els que han tornat a agafar les nostres piragues, han estat els nois i noies de l'IES Julio Antonio de Mora d'Ebre, que per quart any consecutiu han fet el descens des de Miravet a Benifallet.

El dimarts va ser el dia elegit i el matí va ser excel·lent. No més ens molestava un poc a l'hora de navegar, el vent que de tant en tant bufava amb força.

De totes formes, els joves amb les ganes de xalar que portaven, van gaudir al màxim de l'activitat.

Sobre tot el nois, van aprofitar les avantatges de la piragua "sit on top" per llançar-se a l'aigua sovint i fer demostracions de les habilitats que anaven descobrint en aquest ample món del piragüisme d'aigues tranquil·les que l'Ebre ens ofereix.

Després, van rematar la tarda fen una visita guiada a les coves i marxant ben contents d'una jornada tant complerta i amb moltes ganes de repetir.

Iniciació al piragüisme a l'Aubadera de Móra

~ Hem de forjar uns nous navegants !! ~

La tarda del passat divendres 22 es van estrenar unes noves i nous piragüistes a l'Aubadera. Els alumnes de 5e. i 6e. del Col·legi Lluís Vives de Móra d'Ebre.

Tots estaven força il·lusionats en aprendre aquesta, que per a la majoria era una activitat totalment desconeguda.
Les ganes d'aventura i la inquietud els va fer acudir abans d'hora acompanyats quasi tots per algun dels seus pares.

El cabal un tant elevat de l'Ebre (sobre els 400 m3/seg.) ens va obligar a tenir cura que els nens no surtissin en cap moment de l'àrea d'aigües tranquil·les i sense corrent que sempre tenim a la part de baix de l'Aubadera.

Els vam ensenyar uns quants exercissis força divertits per augmentar la seva habilitat a l'hora de maniobrar amb la piragua i després un cop havien agafat tots "el fil" els vam fer baixar amb les seves piragües fin quasi al Pont Vell, per tornar a remuntar el riu ben a prop de la vora.
Va ser fantàstic, tant per als alumnes, per als "profes": el Jaume i l'Emili que ens van ajudar en tot, per a les mares i pares que no es cansaven de fer fotos i com no per a nosaltres en veure que tot hom se ho passava força bé.

Caminada per Cardó

Aquesta vegada hem descansat de les piragües i hem dedicat una bona estona a passejar per la serra de Cardó.

Els nostres acompanyants, tot i que la majoria eren tortosins; quasi ningú coneixia les muntanyes i les valls de Cardó.

El matí va ser esplèndid. Vam arribar amb autocar fins al mateix balneari al voltant de les 10h. Seguidament ens vam posar en marxa per visitar un munt de llocs força interessants i bonics: La Ermita de la Columna, el pi de les quatre branques, la ermita de St. Onofre, la Font de l’Argilagar, la ermita de St. Jeroni, la font de l’Oliver, la creu de Santos, el Portell de Xaquera, la Cassola del diable, els Martells, la ermita de St. Roc, la ermita de St. Josep i finalment la tornada al balneari.

Vam fer varies aturades per descansar i per donar les pertinents explicacions sobre la història i els fets de Cardó. Sentir la màgia d’aquell oasi paradisíac; d’aquella “illa de vegetació exuberant”; sentir la seva Pau. L’aturada més llarga la vam fer al mateix cim de la Creu de Santos, observant un preciós ramat de cabra blanca que pasturava davant nostre.

Vam arribar de volta al balneari a les quatre en punt, tal com havíem previst. Tot i que alguns estaven una mica cansats després de la caminada, tots vam valorar molt positivament la excursió. Segurament que no tardaran en tornar.

Cardó deixa als seus visitants una marca i un record tant agradable i especial ,que la gent,quan l’abandona, sent certa nostàlgia i ganes de tornar per sentir aquella pau i espiritualitat que hi van deixar els carmelites descalços en la seva llarga estada.

Que tal la 3ª Piraguada Ebreambient ?

La bona climatologia va facilitar l'èxit de la piraguada, toi que el cabal elevat del riu feia que haguessim d'augmentar una mica les precaucions a l'hora de navegar.
El principi va ser una mica complicat per als piragüistes que navegaven per pirmera vegada donat que al entrar en corrent i no poder dominar correctament la direcció dels seus caiacs, els feia posar nerviosos i fins i tot en un cas, un noi va anar a l'aigua.
Poc a poc tots els "nous" van anar agafant el fil de les maniobres a l'aigua i van començar a disfrutar de la navegació i a donarse'n compte del entorn tant bonic.
L'elevat cabal dels dies anteriors va fer que apenes es veiguessin deixalles surant per la superficie. Així que ens vam dedicar sobretot a gaudir del viatge, aprendre a navegar i a petar la xarrada.
Vam ser 33 els participants, que finalment al voltantde l'Illa d'Audí vam trobar uns quants envasos i capses, majoritariament de plàstic. Ho vam carregar tot al centre d'una canoa que portavemen i vam tirar avall fins a Tortosa.

Arribàvem sobre les 13,30h, i no més ens esperava el fotògraf de la Fira malaint pel sol, el calor i les ganes d'anar a dinar que tenia.