dijous, 17 de març de 2011

Piragüisme amb els més petits.

L'Ebre,a l'estiu sobre tot, és un riu d'aigües molt tranquil·les, amb escassa corrent i sense perill, inclòs a l'hora de fer activitats amb infants.
Fa uns anys, als pares els costava creure que un riu gran i amb cabal no sigues un perill a l'hora de posar als nens dintre d'una piragua tot i anant acompanyats de monitors experts, i amb tots els equips de seguretat pertinents. 
Poc a poc, se n'han adonat que en circumstancies normals de cabal i climatologia, anant acompanyats de gent experta, i disposant de les embarcacions i equips de seguretat adients, es un goig tant per als pares com per als fills pujar dalt d'una piragua i posar-se a palejar en mig d'un escenari tant bonic i relaxant.
Ara, cada cop son més les parelles que venen a l'Ebre a fer activitats de piragüisme amb els seus fills petits i esta augmentant la demanda de piragüisme en aquest sector faliliar.
Per aquest motiu,  aquesta primavera a Beniemocions estrenarem trenta noves piragües del model OCEAN-4.
Un caiac "sit on top", auto-vuidable, molt estable, de conducció molt fàcil i que a diferencia de la majoria de models similars d'altres marques, disposa de espatlleres que donen més comoditat dels seus ocupants.

dilluns, 14 de març de 2011

Piragüisme en marró al Canaletes

Quan vaig passar dissabte a la tarda per damunt del Canaletes i vaig veure aquell riu ja sabia on havia d'anar a fer piragüisme lo diumenge al matí.
Crec que possiblement sigui de les poques, o pot ser l'única persona que ha navegat per un Canaletes amb el cabal i la velocitat que portava ahir.
Era un Canaletes totalment desconegut. D'aquell trist rierol d'aigües verdinoses que la majoria de vegades apenes baixa, havia passat a un riu amb una corrent tant important que feia difícil l'ascens en piragua i amb unes aigües argiloses que el dia anterior havien tenyit de marró tot l'Ebre des de Benifallet fin a la Mediterrània.
L'ascens del quilometre aproximat de riu navegable, del que vaig disposar, va ser prou dur i vaig tenir que aturar-me a descansar alguns cops per poder agafar forces i anar remuntant poc a poc la forta corrent; però el premi valia la pena.
La pujada, a part de la força y la resistència, posava a prova la perícia i la habilitat del caiaquista en triar bé en cada sector del riu la banda o la zona per pujar minimitzant l'esforç i treballant al màxim l'habilitat de maniobra.
Lo descens va ser tant rapit com xal-ador, sobre tot lo tram que tenia abans d'arribar al pont.
A part que no hi havia perill, ja que la poca altura d'aigua et permetriarecuperar de seguida en cas d'ua possible volcada.
Tant de bo que hi hagués anat lo dissabte, ja que hauria trobat més cabal d'aigua i per tant més emocions. Tot i que possiblement m'hauria tocat portejar la piragua en alguns punts.
Haurem d'esperar un altra ploguda important i estar atents, per a poder tornar a repetir una aventura com la d'ahir.


Teniu unes boniques imatges del Canaletes i de l'Ebre del passat dissabte a la tarda en aquest enllaç: