divendres, 31 d’agost de 2012

Nova ruta de piragüisme entre Bítem i Tortosa

Ahir estrenàvem una nova ruta en piragua entre Bítem i Tortosa. Concretament entre l'Illa d'Audí, al costat de Bítem i l'Embarcador del Club de Rem de Tortosa.
Una ruta que es caracteritza per la riquesa del paisatge de ribera i per la espectacularitat de les vistes de Tortosa quan entres pel riu.
Tot comença quan un grup de turistes allotjats a Tortosa, per motius de horaris ens demanen una activitat de piragüisme que duri aproximadament una hora i que acabi a Tortosa.
La sortida dels embarcadors d'Aldover o de Bítem era inviable, ja que hi havia massa distancia a recórrer per l'Ebre i ens passaríem de l'horari. La única solució que teníem era la sortida d'un punt entremig de Bítem i Tortosa on hi hagués un accés al riu i aquest punt no més el podem trobar al costat de l'Illa d'Audí.
L'accés a l'Ebre és prou complicat, ja que hem de tindre en compte que ens havíem de menejar amb un parell de carros de piragües i uns quants vehicles més.
A més l'accés a l'aigua amb les piragües s'ha de fer portejant-les per un camí i després pel galatxo interior de l'illa, fins que tens prou altura d'aigua per a poder navegar am piragua.
Tot un sacrifici que amb l'esperit aventurer, resulta força gratificant, ja que per moments la natura que ens envolta ens transporta a una jungla de vegetació digna d'un país tropical, com podreu observar en una de les fotos.  
Tot i començar l'activitat amb pluja, aquesta es va anar calmant fins que en alguns moments ullejava el sol. Una temperatura excel·lent, tirant a fresca, però els clients tenien tantes ganes de jugar i de tirar-se aigua amb les pales que ningú notava el fred.
Segurament que tornaran i per Madrid, d'on eren la majoria, se n'assabentaran tots del riu tant bonic i xalador que tenim.
Fins i tot alguns al passar per davant del Roser llegien amb veu alta i català, fent reso del sentiment:
LO RIU ÉS VIDA !!

dilluns, 27 d’agost de 2012

Un moment amb els Craviotto

En mig de dos ìdols
Un dels motius pel que volia anar al Descens del Cinca d'aquest any, era per tenir la oportunitat de saludar i felicitar a Saúl Craviotto per la seva medalla de plata en la final de la prova de K1-200 mtrs. de piragüisme a les passades olimpíades de Londres.
Baix aprofitar la ocasió per a ferme aquesta foto amb ell i amb Manuel, el seu pare amb el qual vaig tindre el gust de competir ja fa uns quants anys.
Bé, en realitat Manuel Craviotto era l'ídol meu i de mols com jo, quan érem joves. Campió d'Espanya de piragüisme. Recordo que no més el veiem a la sortida. També era tant "explosiu" com Saúl i en les proves llargues, al cap d'un moment ja l'havíem perdut de vista. També una autèntica "maquina" igual que el fill..
Vull comentar una anècdota que sempre recordaré: Unes classificatories del Campionat de Catalunya de Piragüisme en la prova de K1-500 mtrs. (crec que l'any 1998) jo competia amb el Club Xino-Xano de Deltebre al Canal Olímpic de Castelldefels. Em va tocar competir pel carrer nº4 i tenia als meus costats, pel carrer nº3, ni més ni menys que a Damián Vindel, (un altra "màquina" del piragüisme espanyol), el que després al 2004 seria el 6é. classificat juntament amb Fran Llera en la final del K2-500mtrs. Per l'altra banda, al carrer nº5 tenia a Manuel Craviotto, que tot i ser de categoria "veterà" participava també en les proves de sèniors.
Recordo que amb l'onatge que van provocar-me a la sortida quasi me'n vaig a l'aigua. Vaig quedar el 8é. o sigui, l'últim..
Tornant a la xarrada amb Saúl Craviotto, em va assegurar que a Rio anirà a per l'or comentant-me: "L'anglés, que es vagi preparant", referint-se a Mckeever.

XV Descens del Cinca

Un altre cop al Descens del Cinca. Aquesta vegada a la XV edició.
Sorrtides competitiva i  popular.
Es va caracteritzar un altre cop per la massiva participació i per la impecable organització.
Per adornar aquesta festa aragonesa del piragüisme, com ja va sent quasi habitual, la presencia del millor piragüisme català i espanyol: Saúl Craviotto.
Una participació de més de 700 persones en el descens i un temps que no podia ser millor. Amb sol, però amb una temperatura més baixa que les normals per aquesta època.
Comentar només que comença a ser preocupant també en aquest afluent de l'Ebre l'augment considerable de la presencia dels macròfits que van provocar el descontent el molts dels piragüistes participants en la prova competitiva, ja que sel's enganxaven contínuament a les proes provocant-los la conseqüent pèrdua de velocitat de les seues embarcacions i fins i tot aturades per poder treure les incordi-ants herbes.
Excepte aquestes puntualitats negatives, tot lo demés va ser molt positiu.