Un moment amb els Craviotto

En mig de dos ìdols

Un dels motius pel que volia anar al Descens del Cinca d'aquest any, era per tenir la oportunitat de saludar i felicitar a Saúl Craviotto per la seva medalla de plata en la final de la prova de K1-200 mtrs. de piragüisme a les passades olimpíades de Londres.
Baix aprofitar la ocasió per a ferme aquesta foto amb ell i amb Manuel, el seu pare amb el qual vaig tindre el gust de competir ja fa uns quants anys.
Bé, en realitat Manuel Craviotto era l'ídol meu i de mols com jo, quan érem joves. Campió d'Espanya de piragüisme. Recordo que no més el veiem a la sortida. També era tant "explosiu" com Saúl i en les proves llargues, al cap d'un moment ja l'havíem perdut de vista. També una autèntica "maquina" igual que el fill..
Vull comentar una anècdota que sempre recordaré: Unes classificatories del Campionat de Catalunya de Piragüisme en la prova de K1-500 mtrs. (crec que l'any 1998) jo competia amb el Club Xino-Xano de Deltebre al Canal Olímpic de Castelldefels. Em va tocar competir pel carrer nº4 i tenia als meus costats, pel carrer nº3, ni més ni menys que a Damián Vindel, (un altra "màquina" del piragüisme espanyol), el que després al 2004 seria el 6é. classificat juntament amb Fran Llera en la final del K2-500mtrs. Per l'altra banda, al carrer nº5 tenia a Manuel Craviotto, que tot i ser de categoria "veterà" participava també en les proves de sèniors.
Recordo que amb l'onatge que van provocar-me a la sortida quasi me'n vaig a l'aigua. Vaig quedar el 8é. o sigui, l'últim..
Tornant a la xarrada amb Saúl Craviotto, em va assegurar que a Rio anirà a per l'or comentant-me: "L'anglés, que es vagi preparant", referint-se a Mckeever.