dilluns, 27 d’agost de 2012

Un moment amb els Craviotto

En mig de dos ìdols
Un dels motius pel que volia anar al Descens del Cinca d'aquest any, era per tenir la oportunitat de saludar i felicitar a Saúl Craviotto per la seva medalla de plata en la final de la prova de K1-200 mtrs. de piragüisme a les passades olimpíades de Londres.
Baix aprofitar la ocasió per a ferme aquesta foto amb ell i amb Manuel, el seu pare amb el qual vaig tindre el gust de competir ja fa uns quants anys.
Bé, en realitat Manuel Craviotto era l'ídol meu i de mols com jo, quan érem joves. Campió d'Espanya de piragüisme. Recordo que no més el veiem a la sortida. També era tant "explosiu" com Saúl i en les proves llargues, al cap d'un moment ja l'havíem perdut de vista. També una autèntica "maquina" igual que el fill..
Vull comentar una anècdota que sempre recordaré: Unes classificatories del Campionat de Catalunya de Piragüisme en la prova de K1-500 mtrs. (crec que l'any 1998) jo competia amb el Club Xino-Xano de Deltebre al Canal Olímpic de Castelldefels. Em va tocar competir pel carrer nº4 i tenia als meus costats, pel carrer nº3, ni més ni menys que a Damián Vindel, (un altra "màquina" del piragüisme espanyol), el que després al 2004 seria el 6é. classificat juntament amb Fran Llera en la final del K2-500mtrs. Per l'altra banda, al carrer nº5 tenia a Manuel Craviotto, que tot i ser de categoria "veterà" participava també en les proves de sèniors.
Recordo que amb l'onatge que van provocar-me a la sortida quasi me'n vaig a l'aigua. Vaig quedar el 8é. o sigui, l'últim..
Tornant a la xarrada amb Saúl Craviotto, em va assegurar que a Rio anirà a per l'or comentant-me: "L'anglés, que es vagi preparant", referint-se a Mckeever.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada