dilluns, 21 de desembre del 2009

Piragüisme sota cero

Aquesta vegada lluny del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre. Aquesta vegada al Pirineu, en busca de la neu i el fred,...
El diumenge 13 el mal oratge no ens va deixar disfrutar de la ruta Alcossebre Peñiscola i per aixó aquest dissabte les ganes eren tantes que ni el fred més extrem ens va poder parar.
Així que, abans d'ahir dia 19, es va celebrar la II Trobada Hivernal de la Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Em sembla que mai havia passat tant fred navegant en piragua.
Quan vam arribar a l'Embassament sobre les 9 h. el termòmetre del cotxe ens marcava - 9 º C i com encara no teníem segur si es presentaria algú més i el fred era bastant sever, vam obtar per fer una mica de temps en la cafeteria de la benzinera.
Finalment no més vam ser set, d'una llista de quasi vint que havia arribat a ser.
A les 10 h ens posàvem a l'aigua, tots ben tapats, intentant minimitzar l'efecte del fred que ens penetrava fins als ossos. La par pitjor eren los dids de les mans que de portar-los al descobert per poder treballar i manipular tot millor, perdien el tacte en mig d'un intens dolor.
Fran era qui havia organitzat la quedada i qui ens feia de guia, informant-nos de tots els noms i coses d'interès de la ruta.Si busqueu una descripció millor que la meua de la trobada la trobareu al seu blog:
Una navegació diferent de la habitual que en alguns aspectes em portava a sensacions que mai havia experimentat.
Navegar damunt la broma que sorgia del pantà per culpa de la diferencia de la temperatura de l'aigua amb l'ambient. La sensació era com navegar per damunt dels núvols. Penetrar a la sortida de l'Aigua de Valls, que baixa del Pedraforca en mig d'una cuirassa de gel que ens impedia navegar.
El cruixit del gel trencant-se baix el casc de la piragua. La impotència de no poder dirigir-te on vols, per que la pala no pot travessar la dura crosta del gel.
Un fred intens que et deixa petrificat però que es supera amb la emoció de les noves sensacions;el moviment obligatori i agraït, la agradable conversa amb els companys piragüistes. El solet generós també va ajudar,...
El calor del grup gaudint tots d'alló que ens agrada tant, fa superar al fred més extrem.
La conclusió de tots és que l'any que ve, s'ha de repetir !!

FOTOS:

Camí de l'Aigua de Valls

Trencant el gel amb la piragua al barranc d'Aigua de Valls

Entrant en el barranc de la Rasa de Torroella.

Sortim direcció a la presa ja de tornada cap a Sant Llorenç (buscant el solet).

Navegant per la Rasa de Vilamala, abans de tornar.

dilluns, 30 de novembre del 2009

La Ruta de la Pau

Canviem de medi i pasem del riu a la muntanya, de l'Ebre a la Serra de Pàndols.
Ja feia temps que volia fer aquesta ruta . Era com una cita pendent amb la memoria de tots aquells que van patir i tots aquells que van morir en aquestes muntanyes que son tant propet de casa nostra.
Molts catalans, altres de la resta de la península i també de països llunyans. Joves que lluitaven per un ideal, alguns enganyats i altres per que no es podien escapar i havien d'obeir unes ordres que els empenyien a conquerir una cota, atacar un cim o defensar una posició estratègica fins a la mort.
Se'm posa la pell de gallina quan imagino tots aquells episodis que narren els llibres, que mostren alguns reportatges cinematogràfics o que alguns em tingut la sort de sentir de la veu dels nostres avis. Sempre els costava parlar, els havíem de convèncer i ells havien d'esforçar-se en seguir el seu preciós relat amb les llàgrimes als ulls al recordar aquells dies que mai se'ls borraran de la memòria.
Qui ho diria que aquest lloc on ara regna el silenci, la quietud i la pau, durant quasi quatre mesos no més hi havia destrucció, horror i mort,..
La nostra Ruta de la Pau començava al Santuari de la Mare de Deu de la Fontcalda a les 10h. del matí. Un dia amb cel tapat de nubols que amenacen aigua.
Una cabreta de monte ens alegra el començament creuant el Canaletes pel pontet de la Fontcalda, davant dels nostres ulls. No porta presa i com si res, s'enfila roca amunt. Mentre tant, Toni més ràpit que els demés, li fa alguna foto.
Pujem caminant contra corrent per la vora del Canaletes, pel GR-171 que coincideix per uns moments amb el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Passem pels peus de Tapies on ens fem unes fotos i de seguida començem una dura pendent seguint ja no més el GR. que ens porta quasi al cim on trobem la carretera que comunica la Fontcalda amb la C-43.
Com ja portem gana aprofitem l'aturada de descans a la carretera per fer un mosset, són quasi les 12 h. Després la mateixa carretera ens porta passant propet de la ermita de Sta. Magdalena, finsa la cota 705, on està el monument a la Pau i on tenim un punt privilejat per gaudir d'unes vistes espectaculars de tot lo que ens envolta.
Després de les fotos de rigor ens dediquem a la tornada al Santuari per un camí diferent, una sendera estreta que baixa jugant entre mig dels pins per la part esquerra de la cresta .
Arribem a trobar de nou la carretera que porta al Santuari i canviem de besant quan comença a borrimejar. Després hem d'accelerar el pas quan baixem per les sinuoses i tancades corbes.
Al acabar, el dur alquitrà i la pendent són turment de peus y turmells, acostumats a la tova pinassa i a la terra.
Arribem a les 2.30h a la plaça de la Fontcalda, just quan comença a apretar l'aigua i ens acomiadem trencant els plans de dinar al santuari per culpa de la pluja i la fresca que corre,...
Hi hauran més dies per gaudir de la Fontcalda, ... segur !!

dimecres, 18 de novembre del 2009

Adictes al piragüisme

Hi ha moltes coses que creen adicció en aquesta vida i us puc assegurar que el caiac o piragüisme n'és una d'elles.
Cada cop són més les persones que quan tenen un ratet lliure agafen la seva piragua, la carreguen a la vaca del vehicle i es desplacen per anar a gaudir de llocs que només es poden "saborejar" d'una forma especial des de dintre d'una embarcació.
Si, a més, ho fas amb la companyia de gent que practica aquesta mateixa activitat i que sent lo mateix que tú, lo resultat es tradueix en jornades plenes de diversió i de vivencies inoblidables.
Si esteu interessats en participar en aquestes trobades, a internet teniu un web que us hi porta: http://www.kayakdemar.com/
En el mateix web, a part de coses molt interessants, trobareu l'apartat de "QUEDADAS" on us podreu informar de totes les trobades que es fan a la península.
Acabo l'article parlant de l'última d'aquestes trobades que es va fer el diumenge passat.
Consistia en baixar en piragua des de García fins a Miravet. Un descens preciós que us aconsello si us interessa fer una baixada de tot un dia per l'Ebre.
Una ruta plena d'emocions i multiples encants: Rodejats per un frondós bosc de ribera; la pau de l'Ebre; el pas per l'interior de les illes; l'aturada de descans per dinar a la Plaça de l'Arenal a Miravet i la companyia de gent meravellosa que vas coneixent a mesura que vas navegant.
Ha agradat tant que ja és lo segón any consecutiu. Tant de bó se'n faci una "clàssica".
Les properes trobades són:

  • Alcosebre - Penyíscola (Serra d'Irta).Dies 12 i 13 de desembre.
  • La Llosa del cavall. Sant Llorenç de Morunys (Pirineu de Lleida). Dia 19 de desembre.

Ja us ho contaré,...

divendres, 13 de novembre del 2009

Un riu de colors

A partir de novembre les fulles dels arbres caducifolis canvien els seus pigments. Els boscos de ribera que envolten l'Ebre també segueixen aquests cànons.
Tornen les tonalitats i els matisos de tardor tant característics i bonics. Una gran varietat cromàtica de marrons, grogs, ocres i ataronjats. Els acompanyen uns blaus de cels més tènues i més o menys embromats, segons el temps.
Colors que inviten a la reflexió, que ens parlen de pau interior, de tranquil·litat, de parsimònia i algún cop de melangia i de tristor.
Un altre any que se'n va amb tots els seus records i amb el dubte de com serà el vinent.
Us aconsellem aprofitar "l'estiuet de St. Martí" i els dies de bonança que el segueixen per gaudir d'aquest impressionant riu de colors. Tot un espectacle en alguns punts.
A més, és possiblement una de les millors èpoques de l'any per agafar la canoa o la piragua i saborejar sense presa aquest Ebre tant preciós vestit de tardor.
Estareu sols vosaltres i el riu. Veureu no més de tant en tant alguna polla d'aigua com s'amaga dissimuladament dintre el canyar, el vol silenciós del bernat, del martinet, del blauet o dels nombrosos corb marins que poc a poc van arribant.
Sols, vosaltres i l'Ebre, gaudint al màxim de la navegació, del piragüisme, dels colors i de la pau del riu.
*Si voleu veure unes precioses fotos de l'Ebre i obtenir molt bona informació sobre itineraris de senderisme visiteu el blog de José Luis Ordovás: http://todoseandara.blogspot.com/2009/11/el-rio-que-nos-lleva-veinte-postales.html
*Si voleu aprendre tot SOBRE ELS COLORS i les seves influencies, visiteu el blog de Sisco Subirats: http://sobrecolores.blogspot.com/

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Que s'ha fet del fred ??

Aquest any ens haurem de menjar les castanyes i els panellets en màniga curta i devant del ventilador.

L'Ebre ja comença a canviar els seus colors, els corbs marins ja s'han fet ben presents a l'Astet i a l'Obaga de Llobateres; ja pujen i baixen pel Pas de Barrufemes com tots los anys.

La foto es d'avuí, concretament a la Roca dels Penjats. D'un Ebre quasi emboirat hem passat a un Ebre platejat i lluent. Un matí preciós que ha començat tapat i ha acabat dominat pel sol, on s'hi estava "de cine".

Los altres anys en aquests dies ja portàvem piragües tancades i fins i tot lo faldó per a l'aigua. Aquest any, encara no els hi hem tret la pols. La gent navega tranquil·lament amb piragues "sit on top" i alguns prenen el bany al riu abans de marxar.

Lo tema del canvi climàtic no sabem com acabarà, però ens hauríem de començar a espavilar si no volem acabar com la Granota Bullida. (Patint el "Síndrome de la granota bullida").

Aprofiteu de pas per visitar el Blog del Miguel Ángel Santos Guerra, ja que hi trobareu a més d'aquest referent a la granota, altres articles força interessants.

Però sobre tot, reflexionem !!, pensem en la granota i en lo que ens passarà si no reaccionem JA!!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Els del Claror amb piragua per l'Ebre fins a Xerta.

Un cop més els de la Fundació Claror tornen a l'Ebre amb les nostres piragües. Va ser el passat dissabte 17 d'octubre de la mà d'Amfivia una de les empreses que col·labora sovint amb nosaltres.

El matí va començar bastant fresquet tot i que ens posaven a l'aigua passades les 11 h.

Vam ser un total de 23 persones les afortunades en gaudir d'un bonic matí que va anar guanyant poc a poc en temperatura i emocions.

Aquest any tocava la etapa entre Benifallet i Xerta, ja que l'any anterior havíem fet la de Miravet a Benifallet.

Com anàvem una mica enrederits d'horari vam deixar la visita a la desembocadura del Canaletes per un altre dia. De tant en tant bufava un lleuger vent que des de primera hora ens refrescava les idees però que poc a poc va anar passant a mesura que el sol començava a dominar.

Vam fer una aturadeta de descans a Xalamera que ens va portar a estirar les cames una mica, fer un mosset i unes fotos per al record.

El pas per la resclosa de l'Assut va ser possiblement el punt més interessant i amb més atractiu de la ruta. La sorpresa que denotaven les cares de les barcelonines i barcelonins quan estaven dintre la resclosa i veien com les aigües anaven baixant de nivell i els imponents murs laterals anaven aixecant-se damunt nostre no deixava d'impressionar-los i se ho miraven quasi sense obrir boca.

Abans d'arribar a Xerta vam passar per davant de l'embarcador de Tivenys on no es veia ningú suposadament per ser l'hora de dinar.

Després van quedar sorpresos de la poca profunditat que te l'Ebre al mig del riu a l'altura de "la barca" de Tivenys. Les graves que han anat deixat a través de segles les avingudes del barranc de la Vall Jardina es veien clarament i quasi les podíem tocar amb la mà des de dalt de la piragua.

L'arribada a Xerta a les 2.30h. va ser molt tranquil·la i el retràs i la gana que portàvem vam sortir de l'aigua i vam arreplegar les piragües amb un temps récor.

Ens vam acomiadar efusivament dels nostres clients desitjant-los una bona tornada.

A la tarda anaven a visitar l'Observatori de l'Ebre a Roquetes. Un dia rodó !!

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Estudiant la Via Ferrata

Aquest dissabte 3 , aprofitant que no sortim a navegar hem quedat amb l'Eloi per anar a conèixer les vies ferrates que tenim prop de casa, concretament a Tivissa.

Alguns clients de vegades ens demanen noves activitats que encara no fem i amb l'anim de complaure'ls ens hem decidit a estudiar la possibilitat de oferir l'activitat de la Via Ferrata dintre del ventall d'activitats complementaries al nostre tant estimat piragüisme.

Així que, aprofitant que tenim entre nosaltres un expert com l'Eloi, no ens ho hem pensat més i hem canviat l'aigua i el riu per la roca i la muntanya; la piragua i la pala per l'arnés i els mosquetons.

El matí era preciós amb una mica de fresca ja que les vies quasi transcorrien majoritàriament per la ombra. Però també s'agraïa al no sentir tanta calor com a conseqüència de l'esforç d'anar pujant per les parets de roca.

La valoració meva ha estat molt positiva. Les vies son de baixa dificultat lo que facilita que sigui molt xaladora i a la vegada no li treu emoció. Aixó també permet que sigui un ventall bastant gran de gent la que ho pugui fer. Si a més ho acompanyen d'un paisatge i unes vistes meravelloses, la nota que li hem de donar és un excel·lent !!

De totes formes si ho tiren endavant, encara ho hem de estudiar, planificar i preparar bé per a que l'activitat resulti tot un èxit.

Ja os ho contaré,...
~ o ~

dijous, 1 d’octubre del 2009

Les piragües de la Picossa arriben a la Mediterrània

Com ja havíem anunciat en l'apartat de l'agenda de Beniemocions (web), el passat diumenge 20 de setembre els amics de la Agrupació Excursionista "La Picosa" de Mora d'Ebre, van fer en piragua la etapa programada que els portava fins a la Mediterrània sortint per la Gola de Mitjorn.
Van ser 62 el total de participants que en un matí esplèndid i quasi sense vent van completar la seva etapa clàssica que fan tots los anys en piragua.
Segons ens comenta el nostre estimat monitor i membre de l'Agrupació l'Eloi Balcells, tot hom se ho va passar força bé en una etapa tranquil·la i sense incidents que van arrodonir fent una paella per a tots en un restaurant que hi ha tocant a la Gola de Mitjor, molt prop del punt d'arribada.
Per a la edició de la seva piraguada del 2010 cap la possibilitat que s'animin a fer la volta a l'Illa de Buda, ja que tots tenen prou experiència en piragüisme després dels anys que porten amb el seu particular descens per l'Ebre. Un altra opció seria començar de nou un altre cicle amb una etapa a la Ribera d'Ebre.
Des de aquí donem les GRÀCIES als amics de la Picossa per la seva renovada confiança, la seva simpatia i la seva gran col·laboració.
~ o ~

dimecres, 16 de setembre del 2009

El piragüisme triomfa a l'Ebre

Aquest estiu s'ha pogut observar clarament. Cada vegada és més i també més ample el ventall de les edats de la gent que practica el piragüisme o el caiac a l'Ebre.
Tenim un riu amb unes característiques immillorables: una gran amplitud, un paisatge únic i meravellós i unes aigües tan tranquil·les que fan que l'aprenentatge sigui molt fàcil i ràpid i la navegació un autèntic plaer.
En poc temps de navegació es poden experimentar progressos considerables i una gran satisfacció per part dels que ho practiquen.
Ja hens hem tret la por de damunt i cada vegada hi han més pares, mares i parelles que porten als seus fills al riu i cada cop en edats més curtes.
La piragua és la bicicleta de l'aigua i de la mateixa forma que ho ha fet la bici, anirà en augment dia a dia.
La gent torna al riu després de tants anys donant-li l'esquena. Prompte tornarem a tenir un riu ple de vida i ple de joia!!Tot indica que de la mateixa manera que la Via Verda és per a les bicicletes la "Via Blava" ha de ser per a les piragües.
~ º ~

divendres, 4 de setembre del 2009

Els tortosins a la conquesta de l'Illa de Buda


El passat diumenge 9 d'agost un grup d'amics de Tortosa van voler descobrir els encants del piragüisme seguint els últims quilòmetres del riu acompanyant les seves tranquil·les aigües en la seva desembocadura.
Van començar sortint per la Gola de Mitjorn a l'Ebre amb un lleuger ventet en contra que després al sortir al riu ens va ajudar una mica.Just abans de sortir al mar ens vam aturar a fer un mosset i un descans a la platja que toca als Garxals.
Després amb una sortida una mica moguda i divertida, com sol acostumar, a la punta nord de l'Illa de Sant Antoni ens vam ficar a la Mediterrània que ja ens estava esperant amb unes ones sosegades.
Els nous caiaquistes marins van descobrir amb delit una nova navegació més moguda i divertida. Tot i que un parell de noies van haver de baixar del caiac uns quilometres abans de l'arribada per culpa del mareig.
~ o ~

dijous, 6 d’agost del 2009

Èxit a la vuitena Baixada del Renaixement

El passat 25 de juliol és va celebrar la VIII Baixada del Renaixement. Una prova de natació de 15 km que organitza des de fa uns anys i cada cop amb més èxit el C.N. Tortosa. Amb una gran participacióde nadadors, sobre tot triatletes que van estar acompanyats per gent que anava en piragua de suport. Eren normalment amics o familiars que anaven ajudant-los a trobar el "camí millor" on aprofitar al màxim el corren del riu per avançar més i també evitar els obstacles que els purguessin retrassar o fer perdre el seu ritme.
Va ser una tarde esplèndida i va haver-hi record tant de nadadors participants en la prova com d'acompanyants en piragua.
Em permeto el luxe de copiar textualment una de les opinions d'un dels participants: Robert Mayoral, un dels millors triatletes del moment:
"Este año he vuelto a participar en esta espectacular travesía, me encanta.....el año pasado pude debutar en ella después de varios años sin decidirme a participar y quedé alucinado de lo preciosa que es, el ambiente, la organización y su peculiaridad de nadar con tramos de corriente a favor.....Si el año pasado estaba muy nervioso en la salida y porque no decirlo, "cagado de miedo" por tener que nadar en el río Ebro con sus frondosas algas, esos cirulos de metro y medio y demás bichejos, este me presenté muy tranquilo, muy confiado con la experiencia adquirida durante la travesía del año pasado, y también de otras travesías de larga distancia.....y si algo me queda claro, es que a partir de la hora y media es cuando empiezo a disfrutar nadando...."
Des de aquí, agrair profundament al C.N. Tortosa per fer del riu un lloc de festa i sana diversió, també per la confiança dipositada en la nostra empresa, Beniemocions S.L. per que any rera any ens sol·liciten les nostres piragües per a l'event que cada cop agafa més resó i més importància.
També gràcies als participants i acompanyants que fan del riu una bonica "postal" de festa alegria i color,...
~ o ~

Tornen els de Premià

Fa un parell d'anys ja van venir a visitar-nos i se ho van passar força bé i per tant aquewst any ho han volgut repetir.
Volien conèixer l'Ebre i alguns pobles riberencs. Pobles que encara conserven el tipisme i lo autèntic, on la gent no porta presa i mira amb curiositat i sófereix al vistant amb simpatia.
Per aixó els vam planificar unes etapes a la mida d'alló que buscaven.
La primera etapa anava d'Ascó a Garcia. Era una etapa curta i com es feia per la tarda i la majoria no tenien experiència en piragüisme,calia posar-ho fàcil.No obstant vam agafar un dia de fort mestral, amb l'Ebre valent per la força del vent i al Pas de l'Ase molta gent anava a l'aigua contínuament per culpa del vent i les ones que aquest aixecava. Vam optar per la solució més segura i més sabia: Sortir del riu a l'Embarcador de Vinebre i traslladar a tothom a Garcia amb la furgoneta.La segona etapa de Garcia a Miravet va ser totalment diferent. Vam gaudir d'un matí esplèndid, amb bon sol i gens de vent. La navegació en piragua per l'Ebre va ser per als nous navegants un meravellós descobriment que va esborrar ràpidament el mal gust que ens havia deixar el dia anterior.El tercer dia van descansar a Miravet fent activitats i aprofitant per conèixer el poble i tots els seus encants.El quart dia van continuar el seu "periple" per l'Ebre anant de Miravet a Benifallet. Aquesta vegada també aprofitant una tarda encantadora on van quedar bocabadats amb el paisatge de l'Estret de Barrufemes.El cinquè dia van descansar a Benifallet dedicant la tarda a conèixer part de les nostres coves, fent espeleologia.A Xerta on arribaven el sisè dia per la tarda es van trobar als xertolins i xertolines de festa.El setè dia ja acabaven i s'acomiadaven de l'Ebre i les piragües baixant de Xerta fins a Tortosa, en un matí molt tranquil i calorós. Després van celebrar-ho en un restaurant de la ciutat.Els vam acomiadar a l'Embarcador del Club de Rem, tots força contents. Ells per haver gaudit al màxim del seu peculiar descobriment de les Terres de l'Ebre i nosaltres per que igual que els seus predecessors fa dos anys, van ser una colla de joves molt simpàtics, agradables i sempre amb ganes d'ajudar i facilitat na nostra feina.Desde aquest blog felicito als monitors per la seva tasca i a tots els nois i noies per la seva simpatia i col·laboració,..
~ o ~

dilluns, 20 de juliol del 2009

Setmana de la Fluviofelicitat

Volia fer el meu article; una mica fora de temps ja que l'estiu, entre unes coses i altres és bastant intens i em falten hores per tots los cantons. Ja tenia el meu "borrador" i una de les meves estimades filles em porta el diari L'Ebre del 31 de Juliol amb aquest meravellos article de la que ja és la meva amiga Montse Castellà. Mel miro tot content i el comparo amb el meu "article-petardo" i decideixo copiar-vos textualment lo que ha posat la Montse :

Una seixantena de persones d'arreu de l'Estat espanyol naveguen de Flix al mar en piragua durant set dies en un recorregut que ha estat batejat com a ruta de la fluviofelicitat. La iniciativa vol reivindicar la salut dels rius vius a la vegada que es converteix en un procés vital per als participants.

Manuel és un taxista de Madrid que fa cosa d'un més va sentir per Ràdio Nacional d'Espanya una entrevista que li feien al catedràtic d'hidrogeologia Javier Martínez Gil. Hidrogil (tal com el coneixen efectuosament els amics) parlava de la ruta de la fluviofelicitat, de fer amb piragua el tram de l'Ebre català. L'endemà, Manuel trucava Javier per apuntar-s'hi (encara que és un misteri com va aconseguir el seu número). El mateix li va passar a Susanna, de Mallorca, que no s'ho va pensar dos cops i va agafar l'avió. Altres ja coneixien la iniciativa d'edicions anteriors (aquest ha segut el sèptim any). Els correus electronis i el boca-orella han fet la resta. El País Basc, Saragossa, Barcelona, Conca, Oviedo, Malaga, Osca, Galicia, Tortosa, Burgos, el Regne Unit o Colombia són els altres indrets d'origen dels navegants "gent intrinsecament bona", explica M. Gil una bondat que es transmet amb cada cop de pala contra l'aigua. Palades reivindicatives que demanen rius plens de vida, vides plenes de pau. I que és que amb activitats com aquesta "també es vol contribuir a crear espais de calor humà per resoldre l'equació de la vida de cadascú".

MAI NO SERÀS MÉS JOVE QUE AVUI Una seixantena de persones d’entre 7 i 67 anys conviuen (uns més dies, els altres menys) amb lo riu (com els agrada dir als remers que descobreixen el dialecte tortosí), la guitarra, les nits de conversa inacabable al cafè del riu de Xerta, l’espectacular piraguada nocturna des del castell templari de Miravet fins a Benifallet o l’emotiva arribada a la mar per la golade Migjorn. I com a record, cada participants’en dú penjada del coll una pedra del riu, enganxada artesanalment amb filferro i cordó gràcies a Eloi i Lluís, de l’empresa Beniemocions, l’altra alma mater (juntamentamb Gil) d’aquesta ruta. I amb el record de l’Ebre encara tendre (“no hi ha riu comparable a aquest en tota la Península”), el seu cap ja cavil·la una nova trobada pel 2010: anar de Còrdova a Sevilla remant pel Guadalquivir,“el carrer major d’Andalusia”. I és que cal viure la vida perquè,com deia un dels crits de guerra dels piragüistes, mai no seràs més jove que avui.

Què és la fluviofelicitat?

“Va arribar un moment en què em vaig adonar que per entendre un riu has de saltar la dimensió científica”. Aquest moment va ser fa set anys, quan J. M. Gil estava al Canadà per faena. Es va apuntar a una ruta pel riu durant tres setmanes. “Tota la vida havia vist els rius des del punt de vista numèric, hectòmetres cúbics, metres cúbics...i vaig descobrir la dimensió hídrica més emotiva”. Es va comprar una piragua i des de llavors no ha parat de donar a conèixer els rius des de dins, des del vessant més metafísic: “una imatge val més que mil paraules i una vivència val més que mil imatges. La vinculacióemocional de la persona amb l’aigua és inherent a l’ésser humà”, afirma. I a l’Ebre català es plasma en un recorregut de 135 km per etapes(de Flix a la mar) durant una setmana (també es pot fer només una part) i amb Xerta com a camp base. El prefix fluvio, però, serveix per fer altra mena de trobades al Moncayo o Biscarrués. I no cal que siga sobre una piragua. N’hi ha prou amb sentir la natura i abraçar els nous amics. Tota una filosofia de vida que vol reespiritualitzar la societat.

“Parlar de cabal ecològic és una perversió del llenguatge”
ENTREVISTA Javier Martínez Gil


catedràtic d’hidrogeologia de la Universitat de Saragossa.
XERTA M. C.

L’expressió nova cultura de l’aigua és seua. Amb això està gairebé tot dit. Incansablement vital, és un científic amb ànima: les seues abraçades són agraïdament eternes.

Pregunta: S’està debatent el Pla de conca.

Resposta: Això de debatre és un dir. Sota el paraigües d’una malentesa participació només s’ha parlat amb el que s’anomena usuaris (regants, entitats ecologistes, hidroelèctriques, etc).I al final les decisions les prenen minories organitzades, però... i la gran majoria,què? La participació és una altra cosa. S’hauria de parlar també amb humanistes, i no s’ha consultat, per exemple, la Fundació Nova Cultura del’Aigua (FNCA). No sóc optimista amb com s’estan fent les coses.

P: També es parla molt del cabal ecològic. Hi ha tantes xifres...

R: Parlar de cabal ecològic és una perversió del llenguatge. Quan estipulesun mínim és perquè hi ha un punta partir del qual dius que es pot transvasar.I qui el marca? Veritat que noparlem d’una respiració ecològica? Noet diuen fins quan pots respirar, no esmesura. Això és el mateix. El riu té unafunció: simplement ser un riu.

P: Quines altres perversions lingüístiques ha adquirit la societat?

R: Dir que l’aigua està mal repartida, que hi ha sobrants, la mal entesa solidaritat, que l’aigua del riu es tira al mar... A l’escola s’educa els xiquets i jóvens amb un sentiment mercantilista de l’aigua. Que la natura s’equivoca...l’aigua no és escassa, és la que és. Simplement n’hem de fer un bon ús.

P: I què hi diu la directiva marc?

R: Que s’han de recuperar els ecosistemes degradats per la contaminació i la disminució de cabals. Però els governs, en lloc de plantejar-ho com una possibilitat per millorar, ho estan plantejant com un: aprofiteu l’ocasió que això s’acaba! I vinga regadius insostenibles. Navegar per l’Ebre és també fer pedagogia.

dijous, 9 de juliol del 2009

El caiac també triomfa entre els joves de Xerta

La tarda del passat 8 de juliol els alumnes del Campus de Bàsquet de Xerta van pujar a nostres piragües per gaudir de l'Ebre durant una bona estona.
Els vam triar un trajecte curt, ja que la majoria de xavals era la primera vegada que pujaven en un caiac.
No se'ls notava la inexperiència, ja que als pocs minuts de navegació tots mostraven molta soltesa i habilitat en les seves maniobres.
Això de ser d'un poble de ribera s'ha de notar, suposo, ..
El cel va estar tapat gairebé tota l'estona i fins i tot en alguns moments va amenaçar amb una mica de plugim,..
Finalment tot va acabar sense més aigua que la que pasava sota les nostres piragües.
S'ho ho van passar "bomba". Llàstima que per als més forts, el tram se'ls va quedar una mica curt.
Després del merescut berenar van tornar a Xerta tranqil·lament, caminant per la Via Verda.
El piragüisme a les Terres de l'Ebre continua en augment i ja no hi ha qui el pari!!
Ens veiem al riu ??

dilluns, 6 de juliol del 2009

El Conseller Huguet també fa piragüisme amb Beniemocions

El passat dissabte 4 de juliol el Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet acompanyat de la seva senyora van practicar piragüisme per primera vegada.
Ho van fer donant-mos la confiança a l'empresa Beniemocions per conèixer el que possiblement és el tram més bonic de l'Ebre a les nostres terres.
Van baixar del Pas de Barca de Miravet fins a Benifallet, on els esperaven els mitjans de premsa.
També el va acompanyar Lluís Salvadó, Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre amb la seva senyora; també Josep F. Monclús Director dels SSTT del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa a Terres de l'Ebre amb la seva senyora i altres personalitats del Departament.
Un servidor, que redacta aquest article va tenir el privilegi d'acompanyar-los i ensenyar-los els "tresors" de la ruta.
Tot i el calor que era en alguns moments sofocant, la baixada va resultar esplèndida i tant el Conseller com els seus acompanyants van xalar moltíssim del riu i de l'activitat, quedant molt contents.
A l'acabar el Conseller va tenir una petita entrevista al mateix embarcador de Benifallet amb membres de la premsa: http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/57678-la-unio-europea-distingeix-les-terres-de-lebre-amb-el-premi-destinacio-europea-dexcelmlencia.html
Nosaltres, per la nostra part, continuem forjant nous navegants,...
El caiac a l'Ebre, no té límits,...

dijous, 25 de juny del 2009

A la Pradillada, Maños !!


Lo passat 20 de juny quasi 400 persones van participar en el descens que es va fer des de Gallur fins a Pradilla de Ebro.

Aquest any també s'han superat nombre de participants respecte les tres anteriors edicions. La gent va optar sobre tot per piragües "dobles", que van superar en nombre a les piragües "individuals". També hi havia alguna canoa entre mig.

L'ambient més aviat fresc i el vent, de vegades fort, va fer que la gent no gaudís massa del piragüisme, del riu i de la festa. Per dinar es va preparar una gran paella popular que malauradament vam haver de menjar a ple sol, ja que el vent s'emportà els tendals posats per a la ocasió. Tot i les petites inclemències la gent s'ho va passar força bé.

La festa va continuar a la nit amb un concert, al que per compromisos del dia següent no hi vam poder assistir. L'any que vé tornem, segur !!

dilluns, 15 de juny del 2009

Les Teresianes a l'Ebre !!

Lo passat dimecres 10, van ser los aumnes de 4rt. d'ESO de les Teresianes los que per primer cop, en lo que al centre respecta, s'estrenaven com a piragüistes a l'Ebre.


Lo matí va ser fabulós, ni una mínima bufada de vent i un sol que badava les pedres.


Com veureu a la primera foto, al descans que vam fer davant de "la fulletera", tan sols les dos "profes", que es van quedar dalt del bot, van resistir la temptació de gaudir de la reconfortant frescor de les verdes aigues per apaivagar un matí que semblava més propi de mitjans de juliol.


De fet, passat el poble Miravet, quan la calor ja començava a apretar, molts dels alumnes no van dubtar ni un moment en anar a l'aigua, sobretot els nois. Jugant i passant's-ho d'allò millor, o bé es deixaven caurer de les seves piragues o bé es tombaven els uns als altres.


Les professores també es van divertir bastant, ja fos observant com disfrutaven els seus alumnes o valorant la tranquil·litat, la plenitud i la magnificència del paisatje que ens envoltava.
Ja ho van assegurar: "l'any que ve repetitem !!"

divendres, 5 de juny del 2009

El piragüisme no té limits

Diu un proverbi xinés que una persona forta no és la que aguanta el pes de les coses, sinó la que aguanta el pes dels anys.

A l'article anterior eren els joves de Móra. Aquesta vegada també són de Móra pero no tant joves, al menys en edat, los que demostresn que la gent de Móra porta el riu a la sang.

Aquí tenim a la Joana acompanyada d'en Jaume el seu fill qui ens demostra que el piragüisme no té límit d'edat. Que qualsevol persona que i agradi el riu i tingui ganes de passar-se-ho bé i estar una bona estona gaudint de la natura té la solució al seu abast.

Van baixar amb nosaltres de Miravet a Benifallet el passat 16 de maig, i en Jaume, molt amablement, ens ha enviat les fotos per que els incrèduls puguin creure.

La Joana ens ho demostra; el piragüisme a l'Ebre no és només per a gent jove. Encara que en tinguis 80 també pots gaudir de la bellesa del nostre riu, passejant tranquil·lament en piragua, visitant cada racó, escoltant cada so que trenca la calma: el so de l'aigua, del vent, de la natura, dels seus habitants, ... i fins i tot el so del silenci.

El silenci i la pau de l'Ebre,... Gràcies Joana i Jaume !!

divendres, 29 de maig del 2009

Als joves de la Ribera els va el piragüisme!!

Aquesta setmana els que han tornat a agafar les nostres piragues, han estat els nois i noies de l'IES Julio Antonio de Mora d'Ebre, que per quart any consecutiu han fet el descens des de Miravet a Benifallet.

El dimarts va ser el dia elegit i el matí va ser excel·lent. No més ens molestava un poc a l'hora de navegar, el vent que de tant en tant bufava amb força.

De totes formes, els joves amb les ganes de xalar que portaven, van gaudir al màxim de l'activitat.

Sobre tot el nois, van aprofitar les avantatges de la piragua "sit on top" per llançar-se a l'aigua sovint i fer demostracions de les habilitats que anaven descobrint en aquest ample món del piragüisme d'aigues tranquil·les que l'Ebre ens ofereix.

Després, van rematar la tarda fen una visita guiada a les coves i marxant ben contents d'una jornada tant complerta i amb moltes ganes de repetir.

dilluns, 25 de maig del 2009

Iniciació al piragüisme a l'Aubadera de Móra

~ Hem de forjar uns nous navegants !! ~

La tarda del passat divendres 22 es van estrenar unes noves i nous piragüistes a l'Aubadera. Els alumnes de 5e. i 6e. del Col·legi Lluís Vives de Móra d'Ebre.

Tots estaven força il·lusionats en aprendre aquesta, que per a la majoria era una activitat totalment desconeguda.
Les ganes d'aventura i la inquietud els va fer acudir abans d'hora acompanyats quasi tots per algun dels seus pares.

El cabal un tant elevat de l'Ebre (sobre els 400 m3/seg.) ens va obligar a tenir cura que els nens no surtissin en cap moment de l'àrea d'aigües tranquil·les i sense corrent que sempre tenim a la part de baix de l'Aubadera.

Els vam ensenyar uns quants exercissis força divertits per augmentar la seva habilitat a l'hora de maniobrar amb la piragua i després un cop havien agafat tots "el fil" els vam fer baixar amb les seves piragües fin quasi al Pont Vell, per tornar a remuntar el riu ben a prop de la vora.
Va ser fantàstic, tant per als alumnes, per als "profes": el Jaume i l'Emili que ens van ajudar en tot, per a les mares i pares que no es cansaven de fer fotos i com no per a nosaltres en veure que tot hom se ho passava força bé.

dimarts, 19 de maig del 2009

Caminada per Cardó

Aquesta vegada hem descansat de les piragües i hem dedicat una bona estona a passejar per la serra de Cardó.
Els nostres acompanyants, tot i que la majoria eren tortosins; quasi ningú coneixia les muntanyes i les valls de Cardó.
El matí va ser esplèndid. Vam arribar amb autocar fins al mateix balneari al voltant de les 10h. Seguidament ens vam posar en marxa per visitar un munt de llocs força interessants i bonics: La Ermita de la Columna, el pi de les quatre branques, la ermita de St. Onofre, la Font de l’Argilagar, la ermita de St. Jeroni, la font de l’Oliver, la creu de Santos, el Portell de Xaquera, la Cassola del diable, els Martells, la ermita de St. Roc, la ermita de St. Josep i finalment la tornada al balneari.
Vam fer varies aturades per descansar i per donar les pertinents explicacions sobre la història i els fets de Cardó. Sentir la màgia d’aquell oasi paradisíac; d’aquella “illa de vegetació exuberant”; sentir la seva Pau. L’aturada més llarga la vam fer al mateix cim de la Creu de Santos, observant un preciós ramat de cabra blanca que pasturava davant nostre.
Vam arribar de volta al balneari a les quatre en punt, tal com havíem previst. Tot i que alguns estaven una mica cansats després de la caminada, tots vam valorar molt positivament la excursió. Segurament que no tardaran en tornar.
Cardó deixa als seus visitants una marca i un record tant agradable i especial ,que la gent,quan l’abandona, sent certa nostàlgia i ganes de tornar per sentir aquella pau i espiritualitat que hi van deixar els carmelites descalços en la seva llarga estada.

dimecres, 6 de maig del 2009

Que tal la 3ª Piraguada Ebreambient ?

La bona climatologia va facilitar l'èxit de la piraguada, toi que el cabal elevat del riu feia que haguessim d'augmentar una mica les precaucions a l'hora de navegar.
El principi va ser una mica complicat per als piragüistes que navegaven per pirmera vegada donat que al entrar en corrent i no poder dominar correctament la direcció dels seus caiacs, els feia posar nerviosos i fins i tot en un cas, un noi va anar a l'aigua.
Poc a poc tots els "nous" van anar agafant el fil de les maniobres a l'aigua i van començar a disfrutar de la navegació i a donarse'n compte del entorn tant bonic.
L'elevat cabal dels dies anteriors va fer que apenes es veiguessin deixalles surant per la superficie. Així que ens vam dedicar sobretot a gaudir del viatge, aprendre a navegar i a petar la xarrada.
Vam ser 33 els participants, que finalment al voltantde l'Illa d'Audí vam trobar uns quants envasos i capses, majoritariament de plàstic. Ho vam carregar tot al centre d'una canoa que portavemen i vam tirar avall fins a Tortosa.
Arribàvem sobre les 13,30h, i no més ens esperava el fotògraf de la Fira malaint pel sol, el calor i les ganes d'anar a dinar que tenia.

dimecres, 22 d’abril del 2009

3a Piraguada EBREAMBIENT


Aquest any, en l'àmbit de la fira Ebreambient es farà la tercera piraguada. Igual que les anteriors es repetirà el mateix recorregut. Però aquest any, amb la peculiaritat de ser el primer cop que s'aprofitarà el descens en piragua per fer una recollida de la brossa que hi tirem els els essers mes insolidaris amb el medi ambietnt del planeta; els humans.

Ja us contaré un cop feta, tots els detalls sobre: participació, de les coses que haurem trobat, climatologia, incidencia sobre la fira, incidencia sobre la població, opinions, etc


divendres, 17 d’abril del 2009

Piragüisme a l'Ebre amb Beniemocions

Històries sobre piragüisme a l'Ebre amb Beniemocions

Fa molts anys que naveguem per l’Ebre i pel Delta amb piragua i canoa. Abans de crear Beniemocions S.L., ja ho fèiem amb clubs de piragüisme com el "Potenti" de Benifallet o el "Xino Xano" de Deltebre. Són moltes les hores de riu fent activitats; etapes més o menys llargues, estudis i recerques relacionades amb el medi ambient i la natura, en quasi tots els racons de l’Ebre català.

Tot això, ens ha portat a obtenir un bon coneixement del riu Ebre al seu pas per les nostres terres; però, sobretot, ens ha portat a estimar-lo, a protegir-lo, a transmetre la doctrina de respecte i de cura i el dret a mantenir la bellesa que l’Ebre encara conserva; a enamorar-nos del poder evocador de la seva aigua i dels seus paisatges, a la màgia del fluir, a gaudir de tot el que ens envolta i ens mostra; a la “fluviofelicitat".