Aquesta vegada lluny del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre. Aquesta vegada al Pirineu, en busca de la neu i el fred,...
El diumenge 13 el mal oratge no ens va deixar disfrutar de la ruta Alcossebre Peñiscola i per aixó aquest dissabte les ganes eren tantes que ni el fred més extrem ens va poder parar.
Així que, abans d'ahir dia 19, es va celebrar la II Trobada Hivernal de la Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Em sembla que mai havia passat tant fred navegant en pira
gua.
Quan vam arribar a l'Embassament sobre les 9 h. el termòmetre del cotxe ens marcava - 9 º C i com encara no teníem segur si es presentaria algú més i el fred era bastant sever, vam obtar per fer una mica de temps en la cafeteria de la benzinera.
Finalment no més vam ser set, d'una llista de quasi vint que havia arribat a ser.
A les 10 h ens posàvem a l'aigua, tots ben tapats, intentant minimitzar l'efecte del fred que ens penetrava fins als ossos. La par pitjor eren los dids de les mans que de portar-los al descobert per poder treballar i manipular tot millor, perdien el tacte en mig d'un intens dolor.
Fran era qui havia organitzat la quedada i qui ens feia de guia, informant-nos de tots els noms i coses d'interès de la ruta.Si busqueu una descripció millor que la meua de la trobada la trobareu al seu blog:
Una navegació diferent de la habitual que en alguns aspectes em portava a sensacions que mai havia experimentat.El diumenge 13 el mal oratge no ens va deixar disfrutar de la ruta Alcossebre Peñiscola i per aixó aquest dissabte les ganes eren tantes que ni el fred més extrem ens va poder parar.
Així que, abans d'ahir dia 19, es va celebrar la II Trobada Hivernal de la Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Em sembla que mai havia passat tant fred navegant en pira
gua.Quan vam arribar a l'Embassament sobre les 9 h. el termòmetre del cotxe ens marcava - 9 º C i com encara no teníem segur si es presentaria algú més i el fred era bastant sever, vam obtar per fer una mica de temps en la cafeteria de la benzinera.
Finalment no més vam ser set, d'una llista de quasi vint que havia arribat a ser.
A les 10 h ens posàvem a l'aigua, tots ben tapats, intentant minimitzar l'efecte del fred que ens penetrava fins als ossos. La par pitjor eren los dids de les mans que de portar-los al descobert per poder treballar i manipular tot millor, perdien el tacte en mig d'un intens dolor.
Fran era qui havia organitzat la quedada i qui ens feia de guia, informant-nos de tots els noms i coses d'interès de la ruta.Si busqueu una descripció millor que la meua de la trobada la trobareu al seu blog:
Navegar damunt la broma que sorgia del pantà per culpa de la diferencia de la temperatura de l'aigua amb l'ambient. La sensació era com navegar per damunt dels núvols. Penetrar a la sortida de l'Aigua de Valls, que baixa del Pedraforca en mig d'una cuirassa de gel qu
e ens impedia navegar.
El cruixit del gel trencant-se baix el casc de la piragua. La impotència de no poder dirigir-te on vols, per que la pala no pot travessar la dura crosta del gel.
e ens impedia navegar. Un fred intens que et deixa petrificat però que es supera amb la emoció de les noves sensacions;el moviment obligatori i agraït, la agradable conversa amb els companys piragüistes. El solet generós també va ajudar,...
El calor del grup gaudint tots d'alló que ens agrada tant, fa superar al fred més extrem.
La conclusió de tots és que l'any que ve, s'ha de repetir !!
FOTOS:
Camí de l'Aigua de Valls
Trencant el gel amb la piragua al barranc d'Aigua de Valls
Entrant en el barranc de la Rasa de Torroella.
Sortim direcció a la presa ja de tornada cap a Sant Llorenç (buscant el solet).
Navegant per la Rasa de Vilamala, abans de tornar.
A veure si a la pròxima mos podem apuntar los tres de Móra!
ResponEliminaVinga, que si veniu los de Mora encara xalarem més !!
ResponEliminaEncara no ha passat un mes i ja estic desitjant de tornar-hi. Ho vaig passar molt bé tot i el fred extrem.
ResponEliminaGràcies per fer-ne la mencio del meu blog.
Una abraçada.