dilluns, 30 de novembre de 2009

La Ruta de la Pau

Canviem de medi i pasem del riu a la muntanya, de l'Ebre a la Serra de Pàndols.
Ja feia temps que volia fer aquesta ruta . Era com una cita pendent amb la memoria de tots aquells que van patir i tots aquells que van morir en aquestes muntanyes que son tant propet de casa nostra.
Molts catalans, altres de la resta de la península i també de països llunyans. Joves que lluitaven per un ideal, alguns enganyats i altres per que no es podien escapar i havien d'obeir unes ordres que els empenyien a conquerir una cota, atacar un cim o defensar una posició estratègica fins a la mort.
Se'm posa la pell de gallina quan imagino tots aquells episodis que narren els llibres, que mostren alguns reportatges cinematogràfics o que alguns em tingut la sort de sentir de la veu dels nostres avis. Sempre els costava parlar, els havíem de convèncer i ells havien d'esforçar-se en seguir el seu preciós relat amb les llàgrimes als ulls al recordar aquells dies que mai se'ls borraran de la memòria.
Qui ho diria que aquest lloc on ara regna el silenci, la quietud i la pau, durant quasi quatre mesos no més hi havia destrucció, horror i mort,..
La nostra Ruta de la Pau començava al Santuari de la Mare de Deu de la Fontcalda a les 10h. del matí. Un dia amb cel tapat de nubols que amenacen aigua.
Una cabreta de monte ens alegra el començament creuant el Canaletes pel pontet de la Fontcalda, davant dels nostres ulls. No porta presa i com si res, s'enfila roca amunt. Mentre tant, Toni més ràpit que els demés, li fa alguna foto.
Pujem caminant contra corrent per la vora del Canaletes, pel GR-171 que coincideix per uns moments amb el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Passem pels peus de Tapies on ens fem unes fotos i de seguida començem una dura pendent seguint ja no més el GR. que ens porta quasi al cim on trobem la carretera que comunica la Fontcalda amb la C-43.
Com ja portem gana aprofitem l'aturada de descans a la carretera per fer un mosset, són quasi les 12 h. Després la mateixa carretera ens porta passant propet de la ermita de Sta. Magdalena, finsa la cota 705, on està el monument a la Pau i on tenim un punt privilejat per gaudir d'unes vistes espectaculars de tot lo que ens envolta.
Després de les fotos de rigor ens dediquem a la tornada al Santuari per un camí diferent, una sendera estreta que baixa jugant entre mig dels pins per la part esquerra de la cresta .
Arribem a trobar de nou la carretera que porta al Santuari i canviem de besant quan comença a borrimejar. Després hem d'accelerar el pas quan baixem per les sinuoses i tancades corbes.
Al acabar, el dur alquitrà i la pendent són turment de peus y turmells, acostumats a la tova pinassa i a la terra.
Arribem a les 2.30h a la plaça de la Fontcalda, just quan comença a apretar l'aigua i ens acomiadem trencant els plans de dinar al santuari per culpa de la pluja i la fresca que corre,...
Hi hauran més dies per gaudir de la Fontcalda, ... segur !!

1 comentari:

  1. Una ruta i uns llocs molt macos. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina