La gent de l'Ebre diu NO!! al Cementeri Nuclear

Aquesta vegada la piragua va haber de surtir de l'aigua per transmetre un missatge. Feliç 3010!! posava al casc de la piragua blanca que vaig pasejar ahir pels carrers d'Ascó a la manifestació contra el Cementiri Nuclear.

Intentava representar en un tò burló com deuran anar per l'Ebre els piragüistes de l'any 3010: Amb les màximes proteccións possibles contra la radioctivitat que ens pot portar lo riu procedent del cementeri nuclear d'Ascó: Granota d'una peça, casc, ulleres, mascareta amb filtre, guants, faldó, botes gruixudes i fins i tot un pot d'espray antiradiació per si falla alguna d'aquestes proteccions i ens penetra alguna partícula.

Entrant a la plaça.

.

Arribant davant l'esglesia.

.

Després de la manifestació.

~ o ~

L'Ebre també es vesteix de blanc

Ahir al matí em despertava amb una sorpresa. Benifallet estava nevat i a mesura que miraves Ebre amunt es veien les muntanyes encara més blanques.
Vaig pensar que era una sort no tinguer que marxar lluny per puguer fer piragüisme en un paisatje nevat. Després del dur "entrenament" a - 9 º C. de la Llosa del Caval fa tres setmanes, els -1 º C. de Benifallet eren per riure's del fred.
Feia un ventet suau que accentuava una mica més la senació de fred, però ni m'ho vaig pensar: Al riu!!

L'Ebre pasant per Lligem, vist del Collet de Rei
.

Miravet amb la neu a les teulades
.

La roca del castell de Miravet pintada de blanc
.

Les Aumarques

.

Com més amunt, més neu,..
.

L'obaga de les Llevateres
.

La Roca dels Pejats
.

Lo Pont del Llaguter i el Carmull

~

Piragüisme sota cero

Aquesta vegada lluny del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre. Aquesta vegada al Pirineu, en busca de la neu i el fred,...
El diumenge 13 el mal oratge no ens va deixar disfrutar de la ruta Alcossebre Peñiscola i per aixó aquest dissabte les ganes eren tantes que ni el fred més extrem ens va poder parar.
Així que, abans d'ahir dia 19, es va celebrar la II Trobada Hivernal de la Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Em sembla que mai havia passat tant fred navegant en piragua.
Quan vam arribar a l'Embassament sobre les 9 h. el termòmetre del cotxe ens marcava - 9 º C i com encara no teníem segur si es presentaria algú més i el fred era bastant sever, vam obtar per fer una mica de temps en la cafeteria de la benzinera.
Finalment no més vam ser set, d'una llista de quasi vint que havia arribat a ser.
A les 10 h ens posàvem a l'aigua, tots ben tapats, intentant minimitzar l'efecte del fred que ens penetrava fins als ossos. La par pitjor eren los dids de les mans que de portar-los al descobert per poder treballar i manipular tot millor, perdien el tacte en mig d'un intens dolor.
Fran era qui havia organitzat la quedada i qui ens feia de guia, informant-nos de tots els noms i coses d'interès de la ruta.Si busqueu una descripció millor que la meua de la trobada la trobareu al seu blog:

http://viviendolavidapasar.blogspot.com/2009/12/kayak-extremo-en-la-vall-de-lord.html

Una navegació diferent de la habitual que en alguns aspectes em portava a sensacions que mai havia experimentat.

Navegar damunt la broma que sorgia del pantà per culpa de la diferencia de la temperatura de l'aigua amb l'ambient. La sensació era com navegar per damunt dels núvols. Penetrar a la sortida de l'Aigua de Valls, que baixa del Pedraforca en mig d'una cuirassa de gel que ens impedia navegar.

El cruixit del gel trencant-se baix el casc de la piragua. La impotència de no poder dirigir-te on vols, per que la pala no pot travessar la dura crosta del gel.
Un fred intens que et deixa petrificat però que es supera amb la emoció de les noves sensacions;el moviment obligatori i agraït, la agradable conversa amb els companys piragüistes. El solet generós també va ajudar,...
El calor del grup gaudint tots d'alló que ens agrada tant, fa superar al fred més extrem.

La conclusió de tots és que l'any que ve, s'ha de repetir !!

FOTOS:

Camí de l'Aigua de Valls

Trencant el gel amb la piragua al barranc d'Aigua de Valls

Entrant en el barranc de la Rasa de Torroella.

Sortim direcció a la presa ja de tornada cap a Sant Llorenç (buscant el solet).

Navegant per la Rasa de Vilamala, abans de tornar.

La Ruta de la Pau

Canviem de medi i pasem del riu a la muntanya, de l'Ebre a la Serra de Pàndols.

Ja feia temps que volia fer aquesta ruta . Era com una cita pendent amb la memoria de tots aquells que van patir i tots aquells que van morir en aquestes muntanyes que son tant propet de casa nostra.

Molts catalans, altres de la resta de la península i també de països llunyans. Joves que lluitaven per un ideal, alguns enganyats i altres per que no es podien escapar i havien d'obeir unes ordres que els empenyien a conquerir una cota, atacar un cim o defensar una posició estratègica fins a la mort.
Se'm posa la pell de gallina quan imagino tots aquells episodis que narren els llibres, que mostren alguns reportatges cinematogràfics o que alguns em tingut la sort de sentir de la veu dels nostres avis. Sempre els costava parlar, els havíem de convèncer i ells havien d'esforçar-se en seguir el seu preciós relat amb les llàgrimes als ulls al recordar aquells dies que mai se'ls borraran de la memòria.

Qui ho diria que aquest lloc on ara regna el silenci, la quietud i la pau, durant quasi quatre mesos no més hi havia destrucció, horror i mort,..

La nostra Ruta de la Pau començava al Santuari de la Mare de Deu de la Fontcalda a les 10h. del matí. Un dia amb cel tapat de nubols que amenacen aigua.

Una cabreta de monte ens alegra el començament creuant el Canaletes pel pontet de la Fontcalda, davant dels nostres ulls. No porta presa i com si res, s'enfila roca amunt. Mentre tant, Toni més ràpit que els demés, li fa alguna foto.

Pujem caminant contra corrent per la vora del Canaletes, pel GR-171 que coincideix per uns moments amb el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Passem pels peus de Tapies on ens fem unes fotos i de seguida començem una dura pendent seguint ja no més el GR. que ens porta quasi al cim on trobem la carretera que comunica la Fontcalda amb la C-43.

Com ja portem gana aprofitem l'aturada de descans a la carretera per fer un mosset, són quasi les 12 h. Després la mateixa carretera ens porta passant propet de la ermita de Sta. Magdalena, finsa la cota 705, on està el monument a la Pau i on tenim un punt privilejat per gaudir d'unes vistes espectaculars de tot lo que ens envolta.

Després de les fotos de rigor ens dediquem a la tornada al Santuari per un camí diferent, una sendera estreta que baixa jugant entre mig dels pins per la part esquerra de la cresta .

Arribem a trobar de nou la carretera que porta al Santuari i canviem de besant quan comença a borrimejar. Després hem d'accelerar el pas quan baixem per les sinuoses i tancades corbes.

Al acabar, el dur alquitrà i la pendent són turment de peus y turmells, acostumats a la tova pinassa i a la terra.
Arribem a les 2.30h a la plaça de la Fontcalda, just quan comença a apretar l'aigua i ens acomiadem trencant els plans de dinar al santuari per culpa de la pluja i la fresca que corre,...

Hi hauran més dies per gaudir de la Fontcalda, ... segur !!

Adictes al piragüisme

Hi ha moltes coses que creen adicció en aquesta vida i us puc assegurar que el caiac o piragüisme n'és una d'elles.

Cada cop són més les persones que quan tenen un ratet lliure agafen la seva piragua, la carreguen a la vaca del vehicle i es desplacen per anar a gaudir de llocs que només es poden "saborejar" d'una forma especial des de dintre d'una embarcació.

Si, a més, ho fas amb la companyia de gent que practica aquesta mateixa activitat i que sent lo mateix que tú, lo resultat es tradueix en jornades plenes de diversió i de vivencies inoblidables.

Si esteu interessats en participar en aquestes trobades, a internet teniu un web que us hi porta: http://www.kayakdemar.com/

En el mateix web, a part de coses molt interessants, trobareu l'apartat de "QUEDADAS" on us podreu informar de totes les trobades que es fan a la península.

Acabo l'article parlant de l'última d'aquestes trobades que es va fer el diumenge passat.

Consistia en baixar en piragua des de García fins a Miravet. Un descens preciós que us aconsello si us interessa fer una baixada de tot un dia per l'Ebre.

Una ruta plena d'emocions i multiples encants: Rodejats per un frondós bosc de ribera; la pau de l'Ebre; el pas per l'interior de les illes; l'aturada de descans per dinar a la Plaça de l'Arenal a Miravet i la companyia de gent meravellosa que vas coneixent a mesura que vas navegant.

Ha agradat tant que ja és lo segón any consecutiu. Tant de bó se'n faci una "clàssica".

Les properes trobades són:

• Alcosebre - Penyíscola (Serra d'Irta).Dies 12 i 13 de desembre.
• La Llosa del cavall. Sant Llorenç de Morunys (Pirineu de Lleida). Dia 19 de desembre.

Ja us ho contaré,...