Piragüisme amb els més petits.

L'Ebre,a l'estiu sobre tot, és un riu d'aigües molt tranquil·les, amb escassa corrent i sense perill, inclòs a l'hora de fer activitats amb infants.

Fa uns anys, als pares els costava creure que un riu gran i amb cabal no sigues un perill a l'hora de posar als nens dintre d'una piragua tot i anant acompanyats de monitors experts, i amb tots els equips de seguretat pertinents. 

Poc a poc, se n'han adonat que en circumstancies normals de cabal i climatologia, anant acompanyats de gent experta, i disposant de les embarcacions i equips de seguretat adients, es un goig tant per als pares com per als fills pujar dalt d'una piragua i posar-se a palejar en mig d'un escenari tant bonic i relaxant.

Ara, cada cop son més les parelles que venen a l'Ebre a fer activitats de piragüisme amb els seus fills petits i esta augmentant la demanda de piragüisme en aquest sector faliliar.

Per aquest motiu,  aquesta primavera a Beniemocions estrenarem trenta noves piragües del model OCEAN-4.

Un caiac "sit on top", auto-vuidable, molt estable, de conducció molt fàcil i que a diferencia de la majoria de models similars d'altres marques, disposa de espatlleres que donen més comoditat dels seus ocupants.

Piragüisme en marró al Canaletes

Quan vaig passar dissabte a la tarda per damunt del Canaletes i vaig veure aquell riu ja sabia on havia d'anar a fer piragüisme lo diumenge al matí.

Crec que possiblement sigui de les poques, o pot ser l'única persona que ha navegat per un Canaletes amb el cabal i la velocitat que portava ahir.

Era un Canaletes totalment desconegut. D'aquell trist rierol d'aigües verdinoses que la majoria de vegades apenes baixa, havia passat a un riu amb una corrent tant important que feia difícil l'ascens en piragua i amb unes aigües argiloses que el dia anterior havien tenyit de marró tot l'Ebre des de Benifallet fin a la Mediterrània.

L'ascens del quilometre aproximat de riu navegable, del que vaig disposar, va ser prou dur i vaig tenir que aturar-me a descansar alguns cops per poder agafar forces i anar remuntant poc a poc la forta corrent; però el premi valia la pena.

La pujada, a part de la força y la resistència, posava a prova la perícia i la habilitat del caiaquista en triar bé en cada sector del riu la banda o la zona per pujar minimitzant l'esforç i treballant al màxim l'habilitat de maniobra.

Lo descens va ser tant rapit com xal-ador, sobre tot lo tram que tenia abans d'arribar al pont.

A part que no hi havia perill, ja que la poca altura d'aigua et permetriarecuperar de seguida en cas d'ua possible volcada.

Tant de bo que hi hagués anat lo dissabte, ja que hauria trobat més cabal d'aigua i per tant més emocions. Tot i que possiblement m'hauria tocat portejar la piragua en alguns punts.

Haurem d'esperar un altra ploguda important i estar atents, per a poder tornar a repetir una aventura com la d'ahir.

Teniu unes boniques imatges del Canaletes i de l'Ebre del passat dissabte a la tarda en aquest enllaç:

http://benifalletlomeupoble.blogspot.com/2011/03/lo-canaletes-tambe-es-disfressa.html

Començem l'any palejant !!

Ja portàvem alguns dies enfredolits i enturronats sense fer res de piragua i ja tocava tornar a l'aigua.

Així que, aprofitant que les meves amigues Pipa, Xus i Alejandra volien disfrutar de l'Ebre, em vaig apuntar a l'aventura sense pensar-ho.

Elles ja havien estrenat l'any "caiaquil" lo dia anterior jo no m'hi vaig poder apuntar per compromís.

La ruta triada d'ahir va ser de García fins a Miravet.

Un matí preciós i solejat que ens va acompanyar pel riu i per totes les illes e illots que vam trovar pel camí.

L'Ebre estava tant baix com a l'estiu, a l'entrada de l'Illa de les Cenies de Benissanet quasi ens quedem embarrancats, pero l'esforç va ser recompensat després al poder navegar per aquell braç preciós  i emocionant convertit en un laberint de branques seques, troncs caiguts, herbes, graves i ribassos.

Un bocata deliciós de truita en pataca que va caure  sense tocar les dents a l'Illa del Galatxo de Mora i un altra petita emoció, la vam trobar al entrar a l'Illa de Benissanet.

Ni fred, ni vent, un bon solet i un aigua plana com la mà. Quina "delícia"!!
Després, la gent que digui que estem bojos,...

Beneita locura!!!!

El Descenso Otoñal del Ebro, ja és un clàssic del piragüisme a l'Ebre

Foto cedida per Manukayak.

Al voltant d'uns noranta palistes van participar lo diumenge al matí al III  Descenso Otoñal del Ebro o Descens de Tardor de l'Ebre, que va transcorre entre les poblacions de García i Benifallet.

Teníem un ambient bastant fresquet, com es d'esperar a l'època on ens trobem.

Lo Pas de Barca de Garcia bullia d'activitat. Lo fred feia espavilar a tot hom en preparar-se ràpidament els seus caiacs per posar-se a l'aigua a palejar i entrar una mica en calor.
Gent de molts racons de la península, catalans la majoria,  valencians, madrilenys, aragonesos, andorrans i altres que m'estic deixant. També una considerable participació femenina que ens demostra que les dones estant pujant força en la practica del caiac.
Preníem la sortida passades ja les 10,30 h. Els pastissets i un traguet de vi de la bota, ens feia retrassar una mica.
La primera sorpresa que ens vam trobar va estar la dificultat en entrar per la part de dalt a l'Illa del Sobarrec, on hi havíen un parell d'aubes caiguts que feien més emocionant el pas per entrar al galatxo.

Al arribar a Móra vam fer un descans per poder-nos reagrupar una miqueta i tornar a arrancar tots junts.

Després de passar per l'Illa del Galatxo, poc a poc, el rosari de piragüistes s'anava allargant, de forma que els primers arribaven a Miravet sobre les 13,15 h. mentre que els últims tardarien uns 30 minuts més.

Les ganes de menjar paella ens feien accelerar una mica més al passar pel pas de barca de Miravet. Ens assentàvem a dinar en un local de l'Ajuntament de Miravet que la Mariola ens havia reservat per a poder estar més calentets i gaudir millor petant la xarrada.

Al poc de passar les 3 h. de la tarda, trencant les interessants tertúlies i ja ens aixecàvem de la taula. No podíem encantar-nos molt, si no volíem fer de nit.

Quatre dels navegants abandonaven a Miravet i baixaven a Benifallet per carretera. La resta seguiem avall; uns més ràpid i els altres més lentament.

Jo arribava amb els últims piragüistes y la única canoa que ens acompanyava, quan ja s'enfosquia la tarda,...
Alguns vinguts de molt lluny, portaven pressa en tornar a casa i ja havien marxat o estaven a punt de fer-ho.
L'opinió de la gran majoria és molt satisfactòria. Quasi tots se ho han passat molt bé i tindran moltes ganes de repetir-ho.

Trobareu més informació als següents llocs:

http://viviendolavidapasar.blogspot.com/2010/11/descenso-otonal-del-ebro-un-rio-lleno.htmlhttp:http:
http://www.diariodekayak.es/quedadaebro/q.html

http//manukayak.blogspot.com/2010/11/descenso-otonal-del-ebro-2010.html

http://www.amicsdelkayak.net/

http://www.koe4elements.net/content/iii-descenso-oto%C3%B1al-del-ebro-2010

Garbí-caiac, piragüisme a vela per l'Ebre

L'Ebre és terra de vents, un element de la mare natura que hem de mirar d'aprofitar.

Ja ho feien los nostres avantpassats en la navegació fluvial, los llaguters.
Posaven timó al vent i inflaven lo trau i la gàbia per a que el llagut pugés amb força, empés pel vent.

A mi, ja feia dies que em rondava l'idea de fer lo mateix. Si ells pujaven a vela amb los llaguts, per que no podem fer lo mateix natros en les piragües.

Així que, vaig esperar una tarda de garbinada per posar a prova aquesta vela que surt a les fotos enviada fa uns dies d'Asturies.

 La prova es va fer a la recta de riu que tenim davant mateix de Benifallet. Un lloc on la garbinada (aixi hem anomenat sempre al garbí al nostre poble) bufa de forma considerable.

Al començament va ser desastrós. Vaig haver de sortir del riu varies vegades per amarrar la vela que es girava, enredava i queia contínuament desove-in el meu control.

Però fent bona la dita de "la paciència es la mare de la ciència" poc a poc vaig anar agafant-li el punt i al cap d'unes hores, la cosa ja començava a funcionar.
La piragua anava guanyant a la corrent i poc a poc anava remuntant sense palejar gens.

De fet no més utilitzava la pala com a timó per direccionar el caiac al mig del riu per a que aquest agafés millor el garbí.

Ara, suposo que toca fer bona la dita de "la pràctica fa al mestre" i anar practicant de tant en tant per a que cada vegada la piragua vagi més ràpida pujant pel riu.